Cartell 2022
Es presenta davant el auditori del parc de l'aigua, el cartell de festes de Moros i Cristians d'Altea 2022.
Mostrando entradas con la etiqueta Pregons. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Pregons. Mostrar todas las entradas
viernes, 25 de septiembre de 2020
Prego 2020/2021
Aquest any, atípic, insípid, en el que hem substituït les gel·labes i vestits oficials per roba de carrer i mascaretes; poseu cada Fester i Festera, amb la vostra veu, si aquest pregó 25 de setembre, divendres per la vesprada i Altea està amb silenci.
Ni una banda de música que ens convide a conviure estos dies, cap Fester al carrer, i el balcó de l´Ajuntament, amb les banderoles de totes les filaes, plorant al vent que Altea està en Festes, però sense Festes. Ni càrrecs esperant joiosos a que les Filaes pugeu per imposar-vos el record de la Història. Però hui, hui sí hi ha pregó. Perquè? Per que hi ha FESTERS!Tots i cadascú de vosaltres sereu els grans PREGONERS d´aquest any de Festes, sense Festa.
Poseu-se’n en la pell del que puja els graons de l´Ajuntament per accedir al balcó i vol parlar i ser escoltat per tots els que estan a la plaça, imagineu-se’n davant del micròfon i dieu:
Festers i Festeres, aquesta situació ens té que fer més forts si cal. La vida sense Vida no té sentit, la Festa sense vosaltres tampoc. Més d´una llàgrima potser brolle dels ulls, i no pel nerviosisme de tindre que parlaren públic, sinó pels sentiments que afloren quan a l´arribar el quart cap de setmana de setembre, Altea es converteix en un esclat de pólvora, color, música, amics, diversió i tradició; i aquest setembre, aquest inimaginable setembre del 2020 ho trobarem a faltar. Hi ha que ser conscients de tot el que estem vivint i ser conseqüents en aquestos dies, devem mirar al futur, ser i fer futur. No tenim que amagar el cap, sinó tot al contrari, aquesta difícil situació social, econòmica, familiar, etcètera; ens té que fer més forts, ja no per nosaltres mateix, sinó pels nostres fills/es, famílies,
amics, i per Altea.Venen dies difícils... trencar al monotonia durant aquestos dies de festa s´ha truncat. El silenci s´ha apoderat de tot. No hi ha llums per l´avinguda, ni sentirem cap marxa mora ni cristiana que ens bamboleja en les esquadres en les nostres Entrades, ni passa carrers, ni càrrecs festers, ni esmorzar a les Filaes, ni tiroteig, ni Dianes, ni ambaixades. Aquest any la Plaça de l’Església lluirà trista sense el castell, ni les banderes de les Filaes xafaran el carrer, esguardaran al museu fins que tornen a posar-se al muscle dels Festers. Festers i Festeres, venen moments melancòlics, de trobar a faltar la il·lusió dels seguicis per l´avinguda, de
poder seure tots junts a la grada, de sentir mascletaes i baixar a vorer el castell a la platja, de ballar al so de les bandes en la frescor de la nit, i pujar i baixar costeres amb el sol del mig dia. De traure a Sant Blai a la processó, de seure per les costeres a vore-la passar, a eixir al carrer quan sentim la dolçaina i el tabal que obri la Festa. A fer sord l´oïda, per sentir en el record passat “Ida y Vuelta” entre bots, abraçades i arrancar la Festa. És complicat explicar els sentiments de cadascú, però, aquest any tan estrany només té que servir-nos per saber que la Festa tornarà, amb més força i amb tots els Festers i Festeres a omplir els carrers d´Altea, a sentir bandes de música, a embriagar-nos de l´olor a pólvora i a ser més que mai: FESTERS I ALTEANS.Guardarem tot el temps que calga per poder tornar! Amics, Festers i Festeres, Alteans i Alteanes.
Avant la Festa i Visca, per sempre, la FESTA
jueves, 19 de septiembre de 2019
Pregó 2019
 |
| Jose Perez Gorgoll (Picarraco) |
Pregoner: JOSE PREZ GORGOLL "PICARRACO"
- Soci de la filà Cora d'algar desde la seua fundació
- Rei Moro fila Cora d'Algar l'Any 2002
- President de la Cofradía del Castell de l'Olla
Pots llegir o descarregar el seu pregó ací:
sábado, 30 de marzo de 2019
Pregó 2004
2004 MIGUEL ORTIZ
Alteans, alteanes, festers, festeres. Bona nit.
Corporació municipal, President i junta directiva de l´Associació de Moros i Cristians Sant Blai, President i Junta de la Comissió del 25 Aniversari, Càrrecs festers, reina major i reina infantil, Clavaris, Clavaris d’honor, Comissió del Crist, amigues i amics.
Aquest és per a mi un moment diferent, potser únic. Anunciar l’inicií de les festes del meu poble, homenatjar 25 anys de la història d’Altea, no es pot fer amb un discurs, sinó amb paraules que ixen del cor.
I el meu primer sentiment és de gratitud cap a Pepe Serrat i totes aquelles persones que m’han concedit el privilegi d’haver estat elegit President d’honor de la Comissió encarregada de commemorar els primers 25 anys de la nostra festa.
Festers, en aquest any tan singular, vull fer aplegar públicament i de d’aquest lloc, l’orgull que sen de compartir amb vosaltres un poble com el nostre, un poble on la festa es sent de forma especial, i eixa singularitat és la que vull transmetre esta nit.
Alteans i alteanes ens trobem en l’inicií de les nostres festes, a partir d’aquest acte, la música, la pólvora, la bellesa de les nostres reines, la solemnitat dels nostres càrrecs festers, l’alegria i l’amistat, seran els protagonistes a Altea.
Seran dies de convivència, de compartir els carrers, d’aparcar diferencies, d’integració, de participació, perquè tots units, hem format un poble, tots som Altea.
Al llarg d’aquestos 25 anys, Altea ha estat un exemple de convivència: els moros amb els cristians, el Crist amb Sant Blai, l´Associació amb la Comissió, el President amb el Clavari. I tots junts, amb els nostres defectes i les nostres virtuts, som capaços d’aportar el millor de nosaltres mateixos per Altea, per les nostres festes. Esta, sens dubte, és la millor manifestació d’un poble alegre que mira al futur amb optimisme, alegria i constància comú de demostrar a veïns i visitants la nostra manera de sentir la celebració festiva i fer partícip de ella als altres.
Altea, ha sabut cuidar les nostres arrels i mantindre les nostres tradicions, però sabent millorar, i hui Altea és un poble obert que mira al futur amb optimisme, convivint amb les diferents cultures, de les distintes gents que han elegit la nostra terra per a viure.
Un poble obert que ens permet caminar units per la sena del progrés, la concòrdia i el benestar. Només així i en estes festes es recorda que, pacífica i festivament és com deu produir-se la trobada entre diferents pobles i diferents cultures.
No volguera oblidar a altres festers, gent que sent i viu les nostres festes des de la distància, perquè han hagut de deixar el nostre poble, però tenen el Crist del Sagrari i a Sant Blai en el cor. Ells també formen part de la festa a través de nosaltres. Enguany jo seré un d’ells, però sense gaudir la festa com el que més; gràcies a la meva família, amics, els Malvins i a tots vosaltres.
Alteans, la festa ja està ací, anem a deixar-nos seduir per la màgia de les nostres festes, per la brillantor, la música i el soroll, gaudim de les traques i arcabussos, dels focs d’artifici, de les desfilades, ambaixades i revetlles, de tots els actes religiosos que es celebren en honor al nostre Crist del Sagrari.
I per acabar, permeteu-me que faja meues les tradicional paraules que ja són el nostre crit de guerra i formen part del nostre sentir popular.
Alteans, festers, el primers vint-i-cinc anys de les nostres festes van a culminar.
Per Altea, per el Crist del Sagrari i per Sant Blai.
Alteans, alteanes, festers, festeres. Bona nit.
Corporació municipal, President i junta directiva de l´Associació de Moros i Cristians Sant Blai, President i Junta de la Comissió del 25 Aniversari, Càrrecs festers, reina major i reina infantil, Clavaris, Clavaris d’honor, Comissió del Crist, amigues i amics.
Aquest és per a mi un moment diferent, potser únic. Anunciar l’inicií de les festes del meu poble, homenatjar 25 anys de la història d’Altea, no es pot fer amb un discurs, sinó amb paraules que ixen del cor.
I el meu primer sentiment és de gratitud cap a Pepe Serrat i totes aquelles persones que m’han concedit el privilegi d’haver estat elegit President d’honor de la Comissió encarregada de commemorar els primers 25 anys de la nostra festa.
Festers, en aquest any tan singular, vull fer aplegar públicament i de d’aquest lloc, l’orgull que sen de compartir amb vosaltres un poble com el nostre, un poble on la festa es sent de forma especial, i eixa singularitat és la que vull transmetre esta nit.
Alteans i alteanes ens trobem en l’inicií de les nostres festes, a partir d’aquest acte, la música, la pólvora, la bellesa de les nostres reines, la solemnitat dels nostres càrrecs festers, l’alegria i l’amistat, seran els protagonistes a Altea.
Seran dies de convivència, de compartir els carrers, d’aparcar diferencies, d’integració, de participació, perquè tots units, hem format un poble, tots som Altea.
Al llarg d’aquestos 25 anys, Altea ha estat un exemple de convivència: els moros amb els cristians, el Crist amb Sant Blai, l´Associació amb la Comissió, el President amb el Clavari. I tots junts, amb els nostres defectes i les nostres virtuts, som capaços d’aportar el millor de nosaltres mateixos per Altea, per les nostres festes. Esta, sens dubte, és la millor manifestació d’un poble alegre que mira al futur amb optimisme, alegria i constància comú de demostrar a veïns i visitants la nostra manera de sentir la celebració festiva i fer partícip de ella als altres.
Altea, ha sabut cuidar les nostres arrels i mantindre les nostres tradicions, però sabent millorar, i hui Altea és un poble obert que mira al futur amb optimisme, convivint amb les diferents cultures, de les distintes gents que han elegit la nostra terra per a viure.
Un poble obert que ens permet caminar units per la sena del progrés, la concòrdia i el benestar. Només així i en estes festes es recorda que, pacífica i festivament és com deu produir-se la trobada entre diferents pobles i diferents cultures.
No volguera oblidar a altres festers, gent que sent i viu les nostres festes des de la distància, perquè han hagut de deixar el nostre poble, però tenen el Crist del Sagrari i a Sant Blai en el cor. Ells també formen part de la festa a través de nosaltres. Enguany jo seré un d’ells, però sense gaudir la festa com el que més; gràcies a la meva família, amics, els Malvins i a tots vosaltres.
Alteans, la festa ja està ací, anem a deixar-nos seduir per la màgia de les nostres festes, per la brillantor, la música i el soroll, gaudim de les traques i arcabussos, dels focs d’artifici, de les desfilades, ambaixades i revetlles, de tots els actes religiosos que es celebren en honor al nostre Crist del Sagrari.
I per acabar, permeteu-me que faja meues les tradicional paraules que ja són el nostre crit de guerra i formen part del nostre sentir popular.
Alteans, festers, el primers vint-i-cinc anys de les nostres festes van a culminar.
Per Altea, per el Crist del Sagrari i per Sant Blai.
Avant la Festa i visca la Festa
viernes, 21 de septiembre de 2018
Pregó 2018
 |
| Vicent Llinares Lloret (El Barber) |
Pregoner: VICENT LLINARES LLORET "EL BARBER"
- Soci de la filà Tuareg
- Rei Moro filà Tuareg l'any 1997
- Membre de la junta electa de la federaciò durant els anys
Pots llegir o descarregar el seu pregó ací:
martes, 13 de marzo de 2018
Pregó 1993
Excelentísimas autoridades, Presidente y Junta de l´Associació de
Moros i Cristians Sant Blai. Festeras y Festeros. Vecinos de Altea.
¡Moros en la costa! Este era el grito que prevenía de que los piratas
berberiscos estaban avistando en el litoral con ánimo de esquilmarlo.
Moros i Cristians Sant Blai. Festeras y Festeros. Vecinos de Altea.
¡Moros en la costa! Este era el grito que prevenía de que los piratas
berberiscos estaban avistando en el litoral con ánimo de esquilmarlo.
¡Moros en la costa! Era el grito que convocaba a la defensa, a la lucha.
Hoy también se grita en nuestra tierras: ¡Moros en la costa! Sí, moros en
la costa y cristianos. Y este grito convoca a la alegría, a la hermandad y
también a la diversión.
El lema de la fiesta es unidad. por eso la entidad que nos acoge a todos
es la Unión de Entidades Festeras de Moros y Cristianos: la UNDEF.
Unidad para formar hombro con hombro sin distinción de pareceres,
opiniones, idearios políticos. Unidad para resolver con un abrazo cualquier
posible rencilla. Unidad para sentirnos gente de la misma comunidad, con las
mismas raíces y los mismos ancestros. Unidad bajo el mismo sol, aunque
nuestros orígenes puedan estar en otros pueblos. Unidad. Así lo habéis
entendido cuando desde este año no hay dos fiestas en Altea, no hay actos
separados por alteanos distintos. Mi enhorabuena, moros y cristianos.
Enhorabuena, clavarios del Cristo.
Ahora, en estos días, estáis haciendo ya efectiva esa unidad. y ano hay
unos y otros. Sois todos uno; una piña que conformada por la sonrisa y la
alegría olvida los malos ratos, las miradas torvas, los silencios. Unidos bajo la
bandera que enlaza la cruz y la media luna de vuestra asociación bajo el
patronazgo de Sant Blai y acogiéndose al abrazo que desde la cruz ofrece el
Santo Cristo.
Afinad los oídos. Ya se escuchan a lo lejos los timbales y las trompas de
los heraldos. El aire trae ya esos sones inigualables.
Ya los nervios están
tensos. Banderas, caballos, moros de rico atuendo, cristianos de cotamalla,
carrozas con niños, músicos que prueban una vez más sus instrumentos.
Prisas, prisas, abrazos de amigos. Los pequeños alféreces sonríen asustados y
nerviosos. Bajo las sedas y los terciopelos el corazón se lanza a un galopante
sístole-diástole porque la fiesta está aquí. ¡Ya!
Suenan los primeros golpes de los timbales. Se siente golear en el
corazón. Retumban en el pecho. Y a su sonido las ricas telas dormidas durante
el año, los trajes ancestrales, las plumas, despiertan como la Bella Durmiente
con el beso del Príncipe.
tensos. Banderas, caballos, moros de rico atuendo, cristianos de cotamalla,
carrozas con niños, músicos que prueban una vez más sus instrumentos.
Prisas, prisas, abrazos de amigos. Los pequeños alféreces sonríen asustados y
nerviosos. Bajo las sedas y los terciopelos el corazón se lanza a un galopante
sístole-diástole porque la fiesta está aquí. ¡Ya!
Suenan los primeros golpes de los timbales. Se siente golear en el
corazón. Retumban en el pecho. Y a su sonido las ricas telas dormidas durante
el año, los trajes ancestrales, las plumas, despiertan como la Bella Durmiente
con el beso del Príncipe.
¡La fiesta ya está aquí!
La fiesta que enamora y entusiasma. La fiesta que nos hace mejores.
Ya suenan los pasodobles de la bandas que llegan hasta esta plaza. Ya
se balancean acordemente las escuadras y los cabos lucen su arrogancia.
Adargas y espindargas reflejan el sol que rebota en los cascos de los fieros
cristianos y la brisa marina se enzarza en los velos y las sedas moras. Pasan
los guerreros y las bellas huríes. El público espera la apoteosis de los reyes.
Como dice el poeta: “El pueblo espera en la plaza tu presencia, Capitán”.
Y pasan Sarraïns y los de Bernia, Mitja Lluna, los de la Cora d´Algar y los
Malvins, Beduinos y Arsem; Tuaregs y Guardia Negra, Mascarats, Bereberes y
Almorávides. Y lucen sus penachos Cebers y Conqueridors y los que son de
Altaia. Avanzan Corsarios y Contrabandistas, los de Carteia y los Creuats; y los
de la Muralla con los Templarios y los Maseros, y la Guardia Real que precede
a los Arqueros.
Suenan ya las bravatas de los embajadores y las palabras altaneras de
los reyes y huele a pólvora aunque después se cambie por el olor a flores y
cera que acompaña al Cristo del Sagrario y a San Blas. Y volverán las palabras
y las cosas volverán a su cauce cuando vuelva a ondear en la torre del castillo
la enseña de la cruz.
Y habéis sido felices.
Los Reyes Católicos dijeron a mis paisanos granadinos de su tiempo:
divertís como locos. Vosotros también, pero con el pensamiento puesto en la
Fiesta. No puede ser una diversión corriente como la de cualquier sábado. Os
tenéis que divertir conmemorando los hechos que se dieron en estas tierras
levantinas, en nuestras playas; hechos que configuraron nuestros pueblos y
formaron la personalidad de nuestros pueblos y formaron la personalidad de
nuestros antepasados. Eso merece todo respeto. Por eso nuestra diversión
debe ser respetuosa para esa conmemoración. El no lo entienda así, que
espere otros días.
Estos días son para cumplir como alteanos y festeros. Para recordar la
historia de estas Fiestas. Para que las olas traigan hasta la playa el eco de las
voces de aquellos alteanos, antepasados vuestros que hicieron vuestro pueblo.
Divertíos y cumplir como festeros. Así haréis grande la Fiesta.
Festeros todos. Los que interpretáis la historia y los que os emocionáis
desde las aceras, pues todos sois festeros. No estáis solos. Otros muchos
celebran con vosotros la historia con la misma ilusión y el mismo respeto.
Gracias por vuestro buen hacer. Gracias a ti mujer alteana, que preparas con
cariño y espero los atuendos de tus festeros. Gracias a todos los que hacéis
posible que la fiesta esté presente en nuestras calles. Poneos como meta el
mejorar cada año.
Que el Santo Cristo y Sant Blai os ayuden.
Y puesto que el tiempo de la alegría las belleza es llegado, gritad
conmigo.
¡Visca Altea!
¡Visca la Festa!
Luis Sánchez Sánchez
jueves, 21 de septiembre de 2017
Pregó 2017
2017 SOCIETAT FILHARMONICA ALTEANENSE I RECREATIVA ALTEA LA VELLA
Bona nit, excel·lentíssim senyor Alcalde, Regidor de Festes, Federació de Moros i Cristians Sant Blai, reina i cort d ́honor. Musics, Alteans i Alteanes, Festers, amics i visitants de tot arreu sigau benvingut a les nostres festers majors.
La Federació de Moros i Cristians, ens va citar a Juan Tomás i a mi, per a concedir-nos el privilegi d ́estar aquesta nit davant vosaltres i fer-vos el pregó d ́enguany; i com a Presidents de les dues Entitats Musicals del poble va ser una enorme i grata sorpresa tenint en compte els il·lustres antecessors que han passat per ací abans i que han deixat el llistó ben alt. Al menys ho intentarem.
El Riu Algar, eixe camí de vida i història, separa a les dos societats de música que representen al poble alteà: la Societat Recreativa Musical d ́Altea la Vella i la Societat Filharmònica Alteanense, però l’essència i esperit que els unix és el mateix, l ́amor per la Música i la Festa, en els quals estem les dues Entitats sempre ben presents. Les dos tenim com a objectiu amb el nostre poble i la seva gent. Ací desapareixen les barreres i es transformen en notes musical per a fer gaudir de la música al poble alteà en el seu conjunt.
Bellaguarda, la Foia, Cap Negret, Benimussa, Sogai, Cap Blanc; tots són parts d ́un mateix Terme, i en el Camí Fondo, així com les nostres Bandes es transformen en via de comunicació principal: amb un sol llenguatge, eixe còdec universal que és el de la Música. A més de músics, també som festers, ja siga de les festes de barri com de les patronals; i totes van lligades per la Música, sense ella no tindrien sentit de ser. Des del primer desfile, allà per 1978, en el qual vaig poder participar com a músic, la Festa ha evolucionat; alguns aspectes han anat canviant, però d ́altres
La Federació de Moros i Cristians, ens va citar a Juan Tomás i a mi, per a concedir-nos el privilegi d ́estar aquesta nit davant vosaltres i fer-vos el pregó d ́enguany; i com a Presidents de les dues Entitats Musicals del poble va ser una enorme i grata sorpresa tenint en compte els il·lustres antecessors que han passat per ací abans i que han deixat el llistó ben alt. Al menys ho intentarem.
El Riu Algar, eixe camí de vida i història, separa a les dos societats de música que representen al poble alteà: la Societat Recreativa Musical d ́Altea la Vella i la Societat Filharmònica Alteanense, però l’essència i esperit que els unix és el mateix, l ́amor per la Música i la Festa, en els quals estem les dues Entitats sempre ben presents. Les dos tenim com a objectiu amb el nostre poble i la seva gent. Ací desapareixen les barreres i es transformen en notes musical per a fer gaudir de la música al poble alteà en el seu conjunt.
Bellaguarda, la Foia, Cap Negret, Benimussa, Sogai, Cap Blanc; tots són parts d ́un mateix Terme, i en el Camí Fondo, així com les nostres Bandes es transformen en via de comunicació principal: amb un sol llenguatge, eixe còdec universal que és el de la Música. A més de músics, també som festers, ja siga de les festes de barri com de les patronals; i totes van lligades per la Música, sense ella no tindrien sentit de ser. Des del primer desfile, allà per 1978, en el qual vaig poder participar com a músic, la Festa ha evolucionat; alguns aspectes han anat canviant, però d ́altres
s ́han mantes. Un dels millors actes que s ́ha introduït és el concert conjunt de Música Festera on participen les dues Societats Musicals.
Què millor inici pot tindre una Festa que veure a les seues bandes tocar a l’uníson? Per experiència pròpia, vos assegure, que no hi ha sentiment més bonic. Amb això estic segur que el meu company i músic, Juan Tomás, està ben d ́acord amb mi. Ara li passaré la paraula a ell que de segur opina com jo. Gràcies i bona nit.
Juan Tomás Laviós Berenguer – President Societat Filharmònica Alteanense.
Moltes gràcies, Joan. Bona nit. Alcalde d ́Altea i autoritats, Càrrecs Festers, Festers i Festeres. En primer lloc agrair de tot cor l ́encàrrec que vaig rebre fa uns mesos per ma del President de la Federació de Moros i Cristians Sant Blai; de posar lletra a aquest primer acte de Festes. En nom de la Societat Filharmònica Alteanense agraïm aquest gest que demostra l ́afecte que amb les dues institucions es professen.
Moltes gràcies, Vicent. A tu i a la teva Junta Directiva per la confiança depositada amb nosaltres.
Bé, parlem de música, millor; parlem de Cultura.
La Unesco defineix la Cultura com el conjunt de tres distintius espirituals i materials, intel·lectuals i afectius, que caracteritzen una societat o un grup social. Açò engloba a més de les Arts i les Lletres: les maneres de viure, els drets fonamentals a l’ésser humà, els sistemes de valors, les tradicions i les creences. Aquesta definició és com un vestit fet a mesura, per al que viurem en el nostre poble a partir d ́avui i al llarg del pròxim sis dies. Tradicions, recreacions històriques, respecte, amistat, bon menjar, i com no; Música, molta música per els racons d ́aquest meravellós poble. La Cultura és un Dret i un Deure, no solament és cosa de governants o d’administracions públiques. En la protecció de la Cultura s ́han de sumar esforços de tota la Societat i dedicar la màxima energia possible, de cadascú de nosaltres per a garantir la supervivència de les nostres senyals d ́identitat, de les nostres tradicions, i com no, de les nostres Festes. Festes d ́un poble, que enguany s ́ha dedicat en cos i ànima a la celebració del seu 400 aniversari de la signatura de la seva Carta Pobla i que encara seguirem celebrant fins que acabe l ́any.
Parlant de tradicions. Una de les nostres grans tradicions festeres, la Festa del Santíssim Crist de Sagrari, per la meva part, tinc un entranyable record de l ́any 2013, on un grup de vint persones , que al cap i a la fi es convertiren en un veritable grup d ́amics, aquesta comissió capitanejada per els seus clavaris, Javi Serrat i Paqui Ripoll, Paqui Zaragozí, perdó; van donar un pas endavant, per portar endavant aquesta tradició festera. Aquest any, 2017, hem trobat a falta la comissió de festes i clavaris, des d ́ací vull demanar als veïns d ́Altea per a recuperar per al 2018 aquesta part tan emblemàtica de la nostra Festa.
Bé, tornem a la Música. La SFA des de l ́any 1983, la vespra de festes realitza el ja tradicional Concert de Música Festera; on els últims anys, com bé a comentat Joan, ha compartir escenari amb la seva Entitat germana, la SRM Altea la Vella, un acte que habitualment està regat per un riu d ́emocions i és a més el tro d ́eixida d ́aquestes festes.
Als músics, a la família de la Filharmònica vull agrair el vostre coratge esforç, any rere any, en tots els reptes que ens proposem; per cert, recordeu que el diumenge tenim la processó, cuideu la salut fins el diumenge, més que res per la salut del nostre Mestre.
Què millor inici pot tindre una Festa que veure a les seues bandes tocar a l’uníson? Per experiència pròpia, vos assegure, que no hi ha sentiment més bonic. Amb això estic segur que el meu company i músic, Juan Tomás, està ben d ́acord amb mi. Ara li passaré la paraula a ell que de segur opina com jo. Gràcies i bona nit.
Juan Tomás Laviós Berenguer – President Societat Filharmònica Alteanense.
Moltes gràcies, Joan. Bona nit. Alcalde d ́Altea i autoritats, Càrrecs Festers, Festers i Festeres. En primer lloc agrair de tot cor l ́encàrrec que vaig rebre fa uns mesos per ma del President de la Federació de Moros i Cristians Sant Blai; de posar lletra a aquest primer acte de Festes. En nom de la Societat Filharmònica Alteanense agraïm aquest gest que demostra l ́afecte que amb les dues institucions es professen.
Moltes gràcies, Vicent. A tu i a la teva Junta Directiva per la confiança depositada amb nosaltres.
Bé, parlem de música, millor; parlem de Cultura.
La Unesco defineix la Cultura com el conjunt de tres distintius espirituals i materials, intel·lectuals i afectius, que caracteritzen una societat o un grup social. Açò engloba a més de les Arts i les Lletres: les maneres de viure, els drets fonamentals a l’ésser humà, els sistemes de valors, les tradicions i les creences. Aquesta definició és com un vestit fet a mesura, per al que viurem en el nostre poble a partir d ́avui i al llarg del pròxim sis dies. Tradicions, recreacions històriques, respecte, amistat, bon menjar, i com no; Música, molta música per els racons d ́aquest meravellós poble. La Cultura és un Dret i un Deure, no solament és cosa de governants o d’administracions públiques. En la protecció de la Cultura s ́han de sumar esforços de tota la Societat i dedicar la màxima energia possible, de cadascú de nosaltres per a garantir la supervivència de les nostres senyals d ́identitat, de les nostres tradicions, i com no, de les nostres Festes. Festes d ́un poble, que enguany s ́ha dedicat en cos i ànima a la celebració del seu 400 aniversari de la signatura de la seva Carta Pobla i que encara seguirem celebrant fins que acabe l ́any.
Parlant de tradicions. Una de les nostres grans tradicions festeres, la Festa del Santíssim Crist de Sagrari, per la meva part, tinc un entranyable record de l ́any 2013, on un grup de vint persones , que al cap i a la fi es convertiren en un veritable grup d ́amics, aquesta comissió capitanejada per els seus clavaris, Javi Serrat i Paqui Ripoll, Paqui Zaragozí, perdó; van donar un pas endavant, per portar endavant aquesta tradició festera. Aquest any, 2017, hem trobat a falta la comissió de festes i clavaris, des d ́ací vull demanar als veïns d ́Altea per a recuperar per al 2018 aquesta part tan emblemàtica de la nostra Festa.
Bé, tornem a la Música. La SFA des de l ́any 1983, la vespra de festes realitza el ja tradicional Concert de Música Festera; on els últims anys, com bé a comentat Joan, ha compartir escenari amb la seva Entitat germana, la SRM Altea la Vella, un acte que habitualment està regat per un riu d ́emocions i és a més el tro d ́eixida d ́aquestes festes.
Als músics, a la família de la Filharmònica vull agrair el vostre coratge esforç, any rere any, en tots els reptes que ens proposem; per cert, recordeu que el diumenge tenim la processó, cuideu la salut fins el diumenge, més que res per la salut del nostre Mestre.
En pesar en Festa i Filharmònica, em venen al cap dos noms propis. D ́una banda, el President de l ́antiga Associació de Moros i Cristians Sant Blai que també va ser President de la Filharmònica, En Nicolás Borja Pérez; que per cert, ens acompanya ací al balcó. A l ́any 2008, en aquesta mateixa balconada ens deia: “Ser fester és coses que es pota en la sang, no es pot dissimular, així que quan escoltes una marxa mora o cristiana, les cames et tremolen i es obligat xafar al compàs de la música. Quan desfiles, això és el súmmum”; sabies i emotives paraules que cada divendres de festes prenen el seu màxim significat.
Un altre nom, relacionat amb la Filharmònica i les festes; ell és considerat per molt com la persona més bondadosa d ́aquest mon, parlem del Mestre Jaume Francesc Ripoll; per als de casa, el Mestre Jimmy, un manifasser que amb mà ferma ha omplit l ́arxiu musical fester, d ́obres mestres que s ́interpreten a tot arreu de la nostra geografia en les festes de moros i cristians. Mestre, la Filharmònica, el món de la Festa, sempre tindrà un deute amb tu per fer-nos sentir un món d ́emocions indescriptibles quan s ́interpreten les teues composicions.
La Festa ha de viure el present, somniar amb el futur, però també fer una ullada al passat. Recordarem a persones volgudes, que avui, malauradament, no estan entre nosaltres. Però que sempre portem al nostre cor. Persones que en el seu moment, de forma desinteressada, van dedicar el seu temps i esforços perquè avui gaudim d ́aquesta memorable tradició. Amb el vostre permís recordaré a una persona estimada per tots, i que al costat d ́un grapat de bons amics van fundar la primera Filà Cristiana, Els Cebers; persona amb la qual vaig compartir un fum de converses molt enriquidores sobre la Festa, les tradicions i altres secrets que ací no es poden explicar, sí, parle d ́ell: Miquel Zaragoza (Miquel el Cartero). Benvolgut Miquel, allà on estigues, que sàpigues que els teus Cebers i la teua família et portem al nostre cor.
Per finalitzar, no puc oblidar-me de les persones que amb el seu esforç gestionen les Societats Musicals, Juntes Directives. Persones que normalment treballen a l ́ombra, però que són peça fonamental en el desenvolupament d ́aquestes Entitats.
Joan, President de la Recreativa i molts del músics que ens acompanyen en aquesta Plaça, estaran d ́acord amb mi, amb les hores i esforços que suposa aquesta responsabilitat. Deixant obligacions, treballs, família; des d ́ací una forta abraçada a tots aquells que feu avançar cap endavant les Societats Musicals i en especial a la meva Junta Directiva, per la seva permanent i desinteressada ajuda, sou com una segona família.
I parlant de família, em permetreu que faça un afectuós agraïment als meus pares i a la meva sogra per la seva ajuda i dedicació; sense ells seria impossible portar tots els projectes endavant. I com no, a la meva companya de viatge en la vida, que fa deu mesos en feia el millor regal del món, el nostre Josep. Gràcies, Tere, per el teu suport i per la teua paciència.
Per últim, Festers i Festers, ha aplegat el moment. Gaudiu d ́unes Festes entranyables amb pau i harmonia. Músics, ompliu els càrrecs del que millor sabeu fer, de Música, molta música! Ja sabeu, on va la música es troba la Festa.
Joan, m ́ajudes a rematar la faena?
Tots dos: Avant la Festa i visca la Festa!
Un altre nom, relacionat amb la Filharmònica i les festes; ell és considerat per molt com la persona més bondadosa d ́aquest mon, parlem del Mestre Jaume Francesc Ripoll; per als de casa, el Mestre Jimmy, un manifasser que amb mà ferma ha omplit l ́arxiu musical fester, d ́obres mestres que s ́interpreten a tot arreu de la nostra geografia en les festes de moros i cristians. Mestre, la Filharmònica, el món de la Festa, sempre tindrà un deute amb tu per fer-nos sentir un món d ́emocions indescriptibles quan s ́interpreten les teues composicions.
La Festa ha de viure el present, somniar amb el futur, però també fer una ullada al passat. Recordarem a persones volgudes, que avui, malauradament, no estan entre nosaltres. Però que sempre portem al nostre cor. Persones que en el seu moment, de forma desinteressada, van dedicar el seu temps i esforços perquè avui gaudim d ́aquesta memorable tradició. Amb el vostre permís recordaré a una persona estimada per tots, i que al costat d ́un grapat de bons amics van fundar la primera Filà Cristiana, Els Cebers; persona amb la qual vaig compartir un fum de converses molt enriquidores sobre la Festa, les tradicions i altres secrets que ací no es poden explicar, sí, parle d ́ell: Miquel Zaragoza (Miquel el Cartero). Benvolgut Miquel, allà on estigues, que sàpigues que els teus Cebers i la teua família et portem al nostre cor.
Per finalitzar, no puc oblidar-me de les persones que amb el seu esforç gestionen les Societats Musicals, Juntes Directives. Persones que normalment treballen a l ́ombra, però que són peça fonamental en el desenvolupament d ́aquestes Entitats.
Joan, President de la Recreativa i molts del músics que ens acompanyen en aquesta Plaça, estaran d ́acord amb mi, amb les hores i esforços que suposa aquesta responsabilitat. Deixant obligacions, treballs, família; des d ́ací una forta abraçada a tots aquells que feu avançar cap endavant les Societats Musicals i en especial a la meva Junta Directiva, per la seva permanent i desinteressada ajuda, sou com una segona família.
I parlant de família, em permetreu que faça un afectuós agraïment als meus pares i a la meva sogra per la seva ajuda i dedicació; sense ells seria impossible portar tots els projectes endavant. I com no, a la meva companya de viatge en la vida, que fa deu mesos en feia el millor regal del món, el nostre Josep. Gràcies, Tere, per el teu suport i per la teua paciència.
Per últim, Festers i Festers, ha aplegat el moment. Gaudiu d ́unes Festes entranyables amb pau i harmonia. Músics, ompliu els càrrecs del que millor sabeu fer, de Música, molta música! Ja sabeu, on va la música es troba la Festa.
Joan, m ́ajudes a rematar la faena?
Tots dos: Avant la Festa i visca la Festa!
miércoles, 12 de octubre de 2016
Pregó 2016
2016 XIMO MULET ZARAGOZÍ
Senyor Alcalde, autoritats, bona nit i bones festes.
Senyor Jutge de Pau, bona nit i bones festes; amic.
President de la Federació de Moros i Cristians i Junta Electa, bona nit i bones festes.
President de la Undef, Paco López, aforat en la Filà Malvins des de fa quinze anys. I no hi ha manera de traure ́l de damunt!
Bueno, ara sé jo des del dilluns passat, qui són també el meus amics, els Amics de Sant Blai, moltes gràcies a tots; i a les dones, també.
Alteans i Alteanes, bona nit i bones festes.
Majorals del Cristo, Clavaris i Clavaris d ́Honor, Reines i Dames, bones festes a tots.
Javier i Maria, crec que alguna cosa pendent vos haveu deixat, perquè repetiu, esta volta com a Clavaris d ́Honor del Cristo 2016 i estem a finals de setembre, i sabeu que el Diumenge i el dilluns, per el matí, tots els festers, eixim des de la Plaça de l ́Ajuntament, així sí, ben guapos, amb una sabata a cada peu, per anar fins l ́església. I a la meitat del camí, en la Costera dels Matxos, vos trobeu en una zona en la que vos oferim un simple got d ́aigua, per a combatir el “caloret” .
Senyor Jutge de Pau, bona nit i bones festes; amic.
President de la Federació de Moros i Cristians i Junta Electa, bona nit i bones festes.
President de la Undef, Paco López, aforat en la Filà Malvins des de fa quinze anys. I no hi ha manera de traure ́l de damunt!
Bueno, ara sé jo des del dilluns passat, qui són també el meus amics, els Amics de Sant Blai, moltes gràcies a tots; i a les dones, també.
Alteans i Alteanes, bona nit i bones festes.
Majorals del Cristo, Clavaris i Clavaris d ́Honor, Reines i Dames, bones festes a tots.
Javier i Maria, crec que alguna cosa pendent vos haveu deixat, perquè repetiu, esta volta com a Clavaris d ́Honor del Cristo 2016 i estem a finals de setembre, i sabeu que el Diumenge i el dilluns, per el matí, tots els festers, eixim des de la Plaça de l ́Ajuntament, així sí, ben guapos, amb una sabata a cada peu, per anar fins l ́església. I a la meitat del camí, en la Costera dels Matxos, vos trobeu en una zona en la que vos oferim un simple got d ́aigua, per a combatir el “caloret” .
Caloret que fa vint-i-set anys... bo, ara dic jo: si fa vint-i-set anys, es que no es va inventar a València! L ́ha inventat la Filà Malvins, no?
Fa vint-i-set anys, que la meva Companyia Els Malvins, estem esperant cada any, per oferir això tan simple, un got d ́aigua, per a prendre forces per arribar a la Missa del Cristo i Sant Blai, Patró d ́Altea. Oferiment, molt agraït per totes les Comissions.
Bo, estem en un any de crisis, això diuen.
Però mireu al meu Rei, cent quaranta quilos de pes, però un moment; un moment, que abans pesava cent cinquanta, i esperant el traje que ve o que no ve, a perdut deu quilos en tres dies.
Bo, el futur de les nostres Festes de Moros i Cristians està representat per els nostres Alferes, la meva sincera felicitació a tots ells i les seves famílies.
Abanderats i Abanderades de l ́Associació, que mos representeu a tots els festers, enhorabona.
Cristians i Cristianes, Maseros, un any de reinat, un fort abraç d ́un fester moro, que també ha sigut Masero.
Bo, amic Juanvi, Historiador d ́Altea, si estas per ahi, vull que m ́ecoltes un moment. Perquè tots sabem on està el
Portal Nou i el Portal Vell, les glorietes, el mirador de la plaça, tots ho sabem; però jo voldria, perquè t ́he vist en grup de gent eixint del Carrer Sant Miquel i San Josep, jo voldria unir-me a eixe grup, sense que t ́enterares, per a poder saber que es dius a eixa gent. Aleshores, quan ixes del Carrer Sant Miquel o Sant Josep, en direcció cap a la Plaça de l ́església, anireu al mirador, lo més segur, perquè a l ́església no aneu, perquè a eixes hores està tancà. Que és lo que es dius a eixe grup de gent quan estàs en el mirador? Es dius que es el Mirador de la Plaça de l ́església? Estàs dient-los que és l ́antic depòsit d ́aigua que abastia al poble d ́Altea? O estàs dient-los la veritat? Que es diu el Miradors dels Cronistes. Si hi han dos mil de mil persones, més de mil no sabeu com es deia, ja ho sabeu; es diu Mirador dels Cronistes.
Bueno, agarrem el Carrer Santa Bàrbara cap avall, a la glorieta que divisa l ́Albir. Antes d ́arribar a la glorieta, vull divos una cosa, perquè ahi havia una casa super guay, en dos torres. Jo em pregunte si eixes tores se les han endut els aparatós eixos moderns que hi han ara, els drons, o llámese X.
Continuem cap a la Glorieta que divisa l ́Albir. Eixa glorieta, a mi, Juanvi, tota la vida; jo tinc seixanta vuit anys, vaig pa ells; tota la vida s ́ha dit la glorieta de les personetes, baldones o baldonetes. Hui en dia es diu de Francesc Martinez i Martinez. Si anem per el camí fondo,
Fa vint-i-set anys, que la meva Companyia Els Malvins, estem esperant cada any, per oferir això tan simple, un got d ́aigua, per a prendre forces per arribar a la Missa del Cristo i Sant Blai, Patró d ́Altea. Oferiment, molt agraït per totes les Comissions.
Bo, estem en un any de crisis, això diuen.
Però mireu al meu Rei, cent quaranta quilos de pes, però un moment; un moment, que abans pesava cent cinquanta, i esperant el traje que ve o que no ve, a perdut deu quilos en tres dies.
Bo, el futur de les nostres Festes de Moros i Cristians està representat per els nostres Alferes, la meva sincera felicitació a tots ells i les seves famílies.
Abanderats i Abanderades de l ́Associació, que mos representeu a tots els festers, enhorabona.
Cristians i Cristianes, Maseros, un any de reinat, un fort abraç d ́un fester moro, que també ha sigut Masero.
Bo, amic Juanvi, Historiador d ́Altea, si estas per ahi, vull que m ́ecoltes un moment. Perquè tots sabem on està el
Portal Nou i el Portal Vell, les glorietes, el mirador de la plaça, tots ho sabem; però jo voldria, perquè t ́he vist en grup de gent eixint del Carrer Sant Miquel i San Josep, jo voldria unir-me a eixe grup, sense que t ́enterares, per a poder saber que es dius a eixa gent. Aleshores, quan ixes del Carrer Sant Miquel o Sant Josep, en direcció cap a la Plaça de l ́església, anireu al mirador, lo més segur, perquè a l ́església no aneu, perquè a eixes hores està tancà. Que és lo que es dius a eixe grup de gent quan estàs en el mirador? Es dius que es el Mirador de la Plaça de l ́església? Estàs dient-los que és l ́antic depòsit d ́aigua que abastia al poble d ́Altea? O estàs dient-los la veritat? Que es diu el Miradors dels Cronistes. Si hi han dos mil de mil persones, més de mil no sabeu com es deia, ja ho sabeu; es diu Mirador dels Cronistes.
Bueno, agarrem el Carrer Santa Bàrbara cap avall, a la glorieta que divisa l ́Albir. Antes d ́arribar a la glorieta, vull divos una cosa, perquè ahi havia una casa super guay, en dos torres. Jo em pregunte si eixes tores se les han endut els aparatós eixos moderns que hi han ara, els drons, o llámese X.
Continuem cap a la Glorieta que divisa l ́Albir. Eixa glorieta, a mi, Juanvi, tota la vida; jo tinc seixanta vuit anys, vaig pa ells; tota la vida s ́ha dit la glorieta de les personetes, baldones o baldonetes. Hui en dia es diu de Francesc Martinez i Martinez. Si anem per el camí fondo,
arribem a l ́altra Glorieta que es divisa l ́Olla, eixa Glorieta, hui en dia es diu la Glorieta dels Manyos, no se perquè, perquè eren cinc manyes i dos manyos, entre elles una era ma sogra, Pepa la Manya. Hui en dia viu un fill del que va comprar la casa, Salvador Zaragoza el Moro, un fill casat precisament en una malvina, pues resulta que hui es la Glorieta de les quaranta huit cadires i catorze taules.
Està parlant un fester que estima la seva Altea, la seva festa, el seu entorn, sentiment i orgull de ser Fester. Perquè quan jo anava a la universitat de La Caldera, el sentimiento y el orgullo de ser Festero, això no estava homologats. Els meus sentiments són dos anys del Cristo. Però vaig a parar-me una miqueta, per a dir-li a Vicent el Pintor, el que ha fet el cartel del Cristo, perquè jo vaig estar en el parc de l ́aigua. Va dir una paraula que a mi una paraula que a mi em va calar molt fondo, va dir que el Cristo s ́acababa en “O”, jo em casa, tota la vida he sentit dir, el Crist.Pero Vicente, imáginate que tú le dices la “O” y yo la “T”, por el tema de los recortes, entonces se que quedaria en cris. Cris es Cristobal, y Cristobal es Tofol. Imagínate que al Cristo le llamaran Tofol, eso sería “pa cagarte y no limpiarte”.
Así que Vicente, que te agradezco que le pongas la “O” al Crist, porque yo cuando veo una camiseta, una samarreta, que pone Crist del año X, en pense que al Cristo li ha caigut un braç o el “tapa rabos” eixe.
Bueno. Estos sentiments li us dedique a la meva reina, que ha sigut, és i serà. Perquè recordate ́n Mariángeles, que una de l ́Associació va vindre i des d ́entonces jo, ni he pogut dormir. Però, em vas dir a la orelleta, que m ́enrecorde molt bé; que no tens sentiments?
Ara t ́explicaré quins són els meus sentiments festers: 2 anys festers del Cristo, en l ́any 76 com a Clavari Juan Jorro, en l ́any 82, com a Clavari el Sastre Lloret; 6 anys de Sant Pere, 16 anys de Sant Joan i amb el meu estimat arbret.
En l ́any 1997, com a Clavari d ́Honor amb Pepe Lanuza y la seva dona Antonia, per cert, eixe any la festa de Sant Joan se ́n van eixir. Van dur grans conjunts de més de setze músics i vocalistes, inclús va vindre Félix i Félix, un gran espectacul.
Eixe any ens va dir que pareixa la Festa del Cristo del Fornet, i m ́ho van dir dos dones que hui ja no estan entre mosatros, estan al patio de los callados, em van dir: Joaquín, valenta festa heu fet, ni el Cristo! Això em van dir eixes dones.
En el 2008 vaig ser jo Clavari, i com a Clavaris d ́Honor Ximo i Vicenta, dos grans persones, amics i festers. Moltes gràcies, primo!
Està parlant un fester que estima la seva Altea, la seva festa, el seu entorn, sentiment i orgull de ser Fester. Perquè quan jo anava a la universitat de La Caldera, el sentimiento y el orgullo de ser Festero, això no estava homologats. Els meus sentiments són dos anys del Cristo. Però vaig a parar-me una miqueta, per a dir-li a Vicent el Pintor, el que ha fet el cartel del Cristo, perquè jo vaig estar en el parc de l ́aigua. Va dir una paraula que a mi una paraula que a mi em va calar molt fondo, va dir que el Cristo s ́acababa en “O”, jo em casa, tota la vida he sentit dir, el Crist.Pero Vicente, imáginate que tú le dices la “O” y yo la “T”, por el tema de los recortes, entonces se que quedaria en cris. Cris es Cristobal, y Cristobal es Tofol. Imagínate que al Cristo le llamaran Tofol, eso sería “pa cagarte y no limpiarte”.
Así que Vicente, que te agradezco que le pongas la “O” al Crist, porque yo cuando veo una camiseta, una samarreta, que pone Crist del año X, en pense que al Cristo li ha caigut un braç o el “tapa rabos” eixe.
Bueno. Estos sentiments li us dedique a la meva reina, que ha sigut, és i serà. Perquè recordate ́n Mariángeles, que una de l ́Associació va vindre i des d ́entonces jo, ni he pogut dormir. Però, em vas dir a la orelleta, que m ́enrecorde molt bé; que no tens sentiments?
Ara t ́explicaré quins són els meus sentiments festers: 2 anys festers del Cristo, en l ́any 76 com a Clavari Juan Jorro, en l ́any 82, com a Clavari el Sastre Lloret; 6 anys de Sant Pere, 16 anys de Sant Joan i amb el meu estimat arbret.
En l ́any 1997, com a Clavari d ́Honor amb Pepe Lanuza y la seva dona Antonia, per cert, eixe any la festa de Sant Joan se ́n van eixir. Van dur grans conjunts de més de setze músics i vocalistes, inclús va vindre Félix i Félix, un gran espectacul.
Eixe any ens va dir que pareixa la Festa del Cristo del Fornet, i m ́ho van dir dos dones que hui ja no estan entre mosatros, estan al patio de los callados, em van dir: Joaquín, valenta festa heu fet, ni el Cristo! Això em van dir eixes dones.
En el 2008 vaig ser jo Clavari, i com a Clavaris d ́Honor Ximo i Vicenta, dos grans persones, amics i festers. Moltes gràcies, primo!
Vaig ser abanderat d ́un regnat, membre honírific de la Undef...
Si hablo de mi família, decir que es normal, tengo primos, sobrinos, nietos, nietas, hijos, hasta ahí tot normal. Lo que no es normal, es que tinga primos germans per part de mare bessons, una hija que un primo, bessons; dos nueras, una bessona con mi hijo Diego que també tenen bessons, i una primogènita, Maria. Mi hijo Pepe tambien tiene bessons, Pepe i Adán, pa mi és garbancito, perquè és el meu.
Bueno, hermano Vicent, cunyada Rosa, en Altea la Vella, una cunyada cridà Ana, casada en el meu germà Diego, que per desgràcia està en el Cementeri d ́Altea la Vella, que també tenen bessons.
Gràcias a mi mujer Ma Ángeles, que siempre ha estado a mi lado; a mis hijos, a mis nueras y mis nietos, que formem una gran família.
Con el sentimiento festero, Ma Ángeles, reina meua, sentimiento festero, eso lo dice todo.
Familiars, festers, gent d ́altea, festers i festeres, gràcies a tots de tot cor, vo lo dic de tot cor.
Enguany fa setze anys que el tio Pepe Viudes que ja no està entre mosatros, i ara m ́agradaria que vosatros els festers foreu els que diguéreu les paraules del tio Pepe, Avant la Festa i Visca la Festa.
Bueno, hermano Vicent, cunyada Rosa, en Altea la Vella, una cunyada cridà Ana, casada en el meu germà Diego, que per desgràcia està en el Cementeri d ́Altea la Vella, que també tenen bessons.
Gràcias a mi mujer Ma Ángeles, que siempre ha estado a mi lado; a mis hijos, a mis nueras y mis nietos, que formem una gran família.
Con el sentimiento festero, Ma Ángeles, reina meua, sentimiento festero, eso lo dice todo.
Familiars, festers, gent d ́altea, festers i festeres, gràcies a tots de tot cor, vo lo dic de tot cor.
Enguany fa setze anys que el tio Pepe Viudes que ja no està entre mosatros, i ara m ́agradaria que vosatros els festers foreu els que diguéreu les paraules del tio Pepe, Avant la Festa i Visca la Festa.
domingo, 4 de octubre de 2015
Pregons
És el primer moment on els festers respirem festa, altea està en festes!, després d'escoltar l'himne que ja em fet nostre comen-se per quasi tots verdaderament les festes!
Ací tens els pregons que hem aconseguit recuperar, falten alguns que només els localitzem els agregarem al web, gaudeix!
Suscribirse a:
Entradas
(
Atom
)
EMISSIÓ EN DIRECTE
