2018 VICENT LLINARES LLORET
 
Senyor Alcalde, President de la
Federació de Moros i Cristians Sant Blai,
Junta Electa de la Federació, Rei i Reina,
Càrrecs festers, Autoritats, festers i festeres,
alteans i alteanes, poble i visitants en
general, molt bona nit.
És un autèntic plaer estar hui en este
balcó per desitjar-vos lo millor d´estes Festes
i per això vull donar les gràcies a tota la Junta
Electa de la Federació per convidar-me a fer el pregó d´este any i fer que siga segurament una
de les nits més especials i inoblidables de la meua vida.
Des de que vaig saber que seria el pregoner, vaig sentir un intens honor i a la volta una
gran por, degut a la responsabilitat que comporta i ací estem esta nit els tres: l´honor, la por i
jo.
Lo primer que vaig pensar al escriure´l va ser que tenia que ser curt, que la plaça no està
per a sermons, sinó tot lo contrari per a començar la festa; aixina que vos promet brevetat.
Després vaig pensar... més val curt que llarg; però què dic? Encara que sé que este
sentiment que tinc segur que és compartit amb tots vostés, una manera de voler la nostra festa
de tot cor però sense estridències, amb discreció, sense fer comparacions que subratllen la
diferència... i em pregunte; què sé d´aquest poble? En este poble vaig tindre el meus primers
somnis i les meues primeres frustacions; on vaig descobrir la meua vocació com a fester formant
part d´un grup d´amics que vam fundar Altaia “Els xiquets”, on anàvem moltes nits a canviar
rajoles, ciment, puntals... al local que teníem baix la “Sastreria Lloret”. Tot açò per complir el
nostre somni que era formar part de la Festa. Després vaig fer novia, la meua dona, amb ella em
vaig passar als Conqueridors on em van acollir i seguixen fent-ho amb molt de carinyo. Gràcies
Conqueridors!
I després a l´any 85 (No ha plogut des d´entonces) un grup d´amics em van oferir fundar
Tuaregs on vaig acceptar i vam formar part d´una família festera que dura fins ara, on he fet
grans amics.
La meua gran experiència com a fester, ha estat durant catorze anys formant part de la
Junta de l´Associació de Moros i Cristians Sant Blai, on he estat amb gent meravellosa i
humanament boníssima i treballadora. Gràcies Pepe, gràcies Jordi; per haver confiat amb mi.
Voldria donar-li les gràcies a la meua dona, per haver estat sempre al meu costat, en totes
les coses bones i roines, i als meus nebots per haver heretat de mi la meua vocació de fester;
culminant amb la meua neboda que va ser Alferes Mora 2016.
Gràcies germans i cunyades per haver confiat amb mi en deixar-me als vostres fills.
Gràcies Cheché, gràcies nebots.
M´agradaria fer un xicotet homenatge a un gran amic “Conqueridor” que abans de fer el
seu últim viatge em va dir: “Vicent, jo no estaré, però m´has de prometre que tu seràs el Rei
Tuareg” i jo vaig acceptar el repte que em va proposar, però ho vaig guardar al meu interior i no
li ho vaig contar a ningú i, per circumstàncies de la vida i la voluntat de la meua Filà, vaig poder
complir el meu somni i la promesa del meu gran amic, vaig ser el primer Rei Moro Tuareg 1997.
Gràcies Tuareg, sempre estaré molt agraït.
Vaig tindre l´honor de compartir regnat amb Paco “El Callosí” , un gran domador de
camells i sobretot un gran abanderat. I l´altre pilar del regnat la meua gran amiga o més, María
José Tárraga; “Ay, morita, morita” on vaig tindre l´honor i el plaer de tindre la primera
Ambaixadora Mora de festes de Moros i Cristians Sant Blai. Gràcies, Paco. Gràcies, María José.
Gràcies, Domingo; sempre estaràs al meu cor, pel que has sigut per a mi i amb els demés. Gràcies
per haver-me compromés i fer el nostre somni realitat.
Ja han arribat les desitjades festes del Santíssim Crist del Sagrari i de Moros i Cristians Sant
Blai. Obriu les vostres cases i carrers per a que tots puguem comprovar l´ hospitalitat i noblesa
alteana. Són dades d´encontres i rencontres entre amics i veïns que tenen el seu put de
referència al voltant les famílies que donen vida al poble i a la festa. M´atreviria a dir que arribem
a formar part d´una gran família amb les seues discrepàncies fàcils de superar. Vos anime a
seguir aixina!
I ara més que mai, en estos temps de festa és quan la família, amics, festers i veïns tenim
que fer força pe a estar units, este és el camí correcte per a seguir sempre avançant!
Vull recordar amb carinyo i respecte a la gent que ja no està en este mon però sí en els
nostres cors.
Visca el Santíssim Crist del Sagrari!
Visca Sant Blai!
Avant la Festa i visca la Festa.

Publicar un comentario

 
Top