La devoció a Sant Blai té les seues arrels històriques amb la reconquesta pel Rei En Jaume I de les terres del Regne de València als musulmans, al mateix temps que es convertien les mesquites en temples cristians, baix l´advocació de la Mare de Déu. Viu exemple d´aquesta devoció popular a Sant Blai, el Bisbe de Sebaste (Armènia) i màrtir cristià, la trobem des de 1233 en poblacions reconquerides com Borriana, Bocairent, Altea, Russafa, Pedreguer, Alginet, Albal, Alpuente, Xella, Xestalgar, Jalance, Montaverner, Sempere, Teresa de Cofrents, Torrent, Sax, Almedixà, d´aquesta Vila i al que se li fa honor en la seua Festa de Moros i Cristians. A 1238 Altea està baix el domini del Cabdil d´Al-azraq, però no per molt de temps.
Encara que no tenim cap document escrit que diga que aquesta data de va quasi 800 anys és cert, ja que en els cròniques d´Altea únicament es parla del temple en la part fortificada de Bellaguarda i posteriorment en la part alta de l´Altea intramurs l´existència d´un temple adossat al Castell, i vàries referencies a sants, com Sant Rafel en el nínxol de la Casa-Palau Palafox (situat en aquell moment en la Glorieta del Manyo actual) no s´anomena a Sant Blai com a Patró d´Altea; ni així la Mare de Déu del Consol, sempre fa referència a la d´advocació del Naixement de la Mare de Déu. Si ens agafem a la tradició popular i als records que han passat d´avis a nets, el dret consuetudinari i el poc que hi ha reflectit en els escrits és únicament en el llibre de batejos de 1645, on apareix “Blas del Consuelo”, noms dels dos patrons de la vila d´Altea, però que malauradament pocs usats, ja que únicament es posaven als nadons expòsits. Si la tradició és la que fa que els fets es converteixen en realitat, aleshores, ja que no hi ha cap document que ho diga, ens agafarem a aquesta per poder dir que, igual que diu que la Vila d´Altea va ser una de les que més va costar reconquerir, que des d´aquesta va eixir Al-Azraq fins a Alcoi on va trobar la mort en aquella famosa batalla en el barranc, i el nomenament que es fa dels repartiments de les torres i castell, amb la renuncia d´aquest personatge històric en 1276 a l´alqueria fortificada d´Altea a favor del seu fill, així com ja els distints estudis d´Altea al llarg de la història, podem afirmar que aquest patronatge, com a mínim té la xifra mencionada anteriorment, i que per tant la nostra Festa de Moros i Cristians, encara que jove, té una base història prou forta per a tenir una raó de ser i de celebració.
En un escrit de 1722 titulat “Historia de la província franciscana de Valencia de la regular observación de San Francisco” es parla en l´article 6 referent a Altea de la obligació d´aquestos flaires franciscans a Altea de la obligació d´assistir a la processó de Sant Blai, per tant; si aquesta obligació és tan important en honor d´aquest Bisbe, és perquè aleshores, igual que diu que deuen assistir a 4 processons a l´any que són: Corpus, Resurrecció, El Naixement de Nostra Senyora, és perquè aleshores, aquest Sant Bisbe, Blai; ja deuria ser patró del poble d´Altea.
La seua festivitat en el santoral és el dia 3 de febrer. Aqueix dia es té com a costum la benedicció de pans, rotllets, tortes i mocadors. Sant Blai és advocat de les mals de la gola, i es porta a termini aquesta ofrena d´aliments i elements tèxtils, perquè el poble, que així ho crega, el guarde per a moments en els que puga fer el seu paper miraculós.
Sobre el patronatge, podem agafar-nos a aquesta data històrica de la reconquesta, ja que no existeix cap tipus de document al nostre abast que pose data concreta a aquest fet.
La nostra imatge de Sant Blai, Patró d´Altea, situada en el segon altar a l´esquerra (construït en 1913); segons la crònica de la construcció del temple de la Mare de Déu del Consol a inicis del segle XX i on a més es relaten les celebracions d´inauguració i benedicció d´aquest, es relata com va ornant-se el temple amb les donacions dels veïns i benefactors, relatant-se amb detall costos, orígens dels elements regalats i les persones que ho van fer possible. Si ens donem conter, i així és el relat, el temple va ser fet, pagat i ornat per el poble d´Altea, del més ric al més pobre, cadascú aportant el què podia donar o fer.
La imatge del Sant Patró, regalada per la família d´En Pedro Juan Barber Sellés, va ser realitzada per l´escultor valencià En José Romero Tena (1871-1959). José Romero Tena, va tindre el seu taller escultòric a Alboraia, des d’allí van eixir grans obre processionals, escultòriques, altars, monuments, imatges titulars i de gran devoció per tot el territori nacional. La seua gran col·lecció de Doloroses ha omplit les processons de Divendres Sant per tot arreu, sent imatges sòbries i de gran plasticitat, moviment i caràcter. Dins de la resta de feines fetes en seu taller destaquen els nombrosos grups escultòrics de Setmana Santa (Passos), així com altar i retaules en fusta, fixes i movibles. Aquesta imatge fou destruïda en la Guerra Civil, i en 1941, sent Alcalde d´Altea En Pedro Juan Zaragozí Santamaría, amb la col·laboració del Delegat d´Abastiment En Agustín Miñana Martínez, s´acorda incrementar el cost dels sacs de farina en cinc pessetes, per a que, amb aquestos ingressos es feren les imatges del Santíssim Crist del Sagrari, la Mare de Déu del Consol, San Francesc i Sant Blai. Aquestes van ser esculpides en el taller d´En José Rabasa Pérez i En Antonio Royo MIralles, de València. Hi ha que dir que la imatge encara que es va esculpir en aquest taller, l´autoria en concret no es sabrà mai, ja que segons les cròniques, adjunte text, declaren que Rabasa-Royo eren marxants de la seua empresa, i que dins d´ella tenien contractats als escultors que mai signaven les seues feines.
“En definitivas deberemos aclarar que Jose Rabasa no fue un artista, sin embargo en muchas localidades se le cataloga como escultor y se le otorga erróneamente la autoría de muchas obras, cuando solo se podría decir que fueron talladas “en el taller de escultura de José Rabasa" pues se desconocen los nombres de los maestros escultores que trabajaron para él.
Con su cuñado Antonio Royo Miralles levantó el taller de arte religioso Rabasa-Royo en Valencia en la calle Trinidad, número cuatro, a través del cual fueron suscritos contratos y gestionadas entregas de imágenes, pero él jamás fue escultor o imaginero, sino intermediario o marchante de un grupo de artistas valencianos que, encerrados en sus talleres depositaban en él su confianza sobre el destino de sus imágenes cuyo encargo aceptaban con la sugerencia de que fueran entregadas sin firmar.
Coincide en este mismo asunto Mario Alonso Aguado que en un artículo suyo manifiesta que “Royo y Rabasa no son escultores, sino más bien los dueños de unos talleres. José Rabasa Pérez era en realidad banquero y Antonio Royo Miralles, decorador, ambos eran cuñados y poseían un único taller hasta que se separaron sobre el año 1953. Ellos daban nombre al taller y afloraban sus apellidos dando fama a las obras, pero la realidad era muy otra, un grupo de buenos escultores eran los que verdaderamente trabajaban, quedando sus nombres en el anonimato. Este anonimato muchas veces era querido por los propios artistas, pues el ser imaginero religioso en la posguerra, aun no era muy bien visto por el conjunto de la sociedad española".
Las obras que salían del taller no estaban firmadas y solo figuraba la reseña del nombre del taller como Rabasa y Royo, de ahí que se generara mucha confusión sobres las autorías.” (Article Taller de arte religioso Rabasa y Royo. 11/01/2013)
La imatge de Sant Blai d´Altea, té una alçada de 2 metres, està revestit amb roquet, capa pluvial i mitra; porta en la mà esquerra el bàcul que l´identifica com a Bisbe, i a la dreta el restret per cardar, simbolisme del seu martiri. La policromia a l´oli sobre una capa fina de guix, amb tots els detalls minuciosos sobre les teles, texturitzant les distintes peces de roba, simulant els boixets del roquet blanc damunt la sotana, a més dels brocats de la capa pluvial, així com la simulació dels passadors metàl·lics que la sostenen damunt dels muscles.
Cal destacar el moviment que se li dona a la imatge amb el joc dels plecs i textures de l´alba; el bollat de les mànegues que tancant sobre el pols, s´obri sobre la resta de la peça simulant una gran peça de roba que s´adapta al cos de la imatge, i que amb el cíngol a la cintura, dona més sensació de moviment.
El detall de la capa pluvial recollida sobre la part esquerra del cos, subjectant-se amb el cíngol i l´estola adaptant-se al tòrax, fa que en tot moment es veja com una imatge no estàtica.
També hi ha que fixar-se en la mitra blanca.
La pintura detalla en daurat, simulant els brodats és d´una exquisida riquesa i feinada.
Tal mateix, amb els dos elements que emmarquem la Imatge: un bàcul daurant llaurat amb tota mena de detalls, simulant bronze daurat, amb rogencs i color teula, marcant la profunditat de les distintes textures; així com el rastell, símbol del martiri, al qual se li dona una visió important, enlairant-lo i mostrant-lo perquè tothom el puga reconèixer.
Degut al pes d´aquesta imatge, que va eixir els primers anys a la processó de festes portada per les Filaes, es va decidir ver una més lleugera, que és la que es actualment presideix els actes litúrgics.
És en 1995 quan es posa en marxa la proposta de donació de tots els festers i alteans, que voluntàriament volgueren fer-ho, la donació d´una quantitat de diners per poder comprar-la.
És encomanada a l´escultor murcià Gregorio Fernández-Henarejos Martínez, prolífic autor de grans conjunts escultòrics per a la Setmana Santa d´aquesta regió, i premi Al-Kazar 2011, a més de varius sobre pintura, cartelleria i imatgeria. Va ser una de les últimes peces realitzades per aquest escultor. Ja que malauradament va anar perdent visió i va tenir que deixar d´esculpir i pintar.
Si analitzem aquesta imatge, té la mateixa vestimenta que representa el seu estatus dins l´Església, Bisbe, amb sotana obscura i roquet, estola, capa pluvial i mitra, però que en realitat no és la vestimenta que es portaria en aqueix moment, el que s´ha fet és, igual que en la resta d´imatges sagrades és vestir-los de forma que es reconega d´una mirada els ornaments litúrgics i simbòlics per saber què representa, a qui, i quin és el seu estatuts dins la cúria. A la ma esquerra, el bàcul i en l´esquerra, no porta rastell, però sí l´anell bisbal. La similitud de coloració amb la talla original, i els mateixos detalls en el roquet i capa, pareix que haja estat la inspiració per fer-lo, encara que hi ha que dir, que no és la única que existeix, però l´important no és que siga còpia o no, sinó el simbolisme que té. Hi ha que recalcar que és una imatge de pes prou lleugera. El moviment de les teles esculpides també es patent, així com la mateixa escultura, amb la seua posició de cap i mans, així com la part dels peus.
A destacar, hi ha que fixar-se, que el simbolisme del martiri de Sant Blai està patent en la imatge. En la part dreta del coll, té la ferida sagnant, que segons conten les cròniques de la data del seu martiri, 3 de febrer del 316, va ser degollat, després d´haver estat martiritzat amb el rastell; junt als dos orfes que va salvar de morir.
Les andes de processó van ser elaborades en Altea, en Carpinteria San Rafael, està en elles plasmat l´escut de la Festa sobre fusta.
Quatre canelobres amb un total de 16 fanals llaurats omplin de llum la Imatge en la processó.
En 2001, l´antiga Associació de Moros i Cristians Sant Blai, ara Federació, aconsegueix un reliquiari de Sant Blai.
A l´any 2017, el President actual de la Federació, regala la corona d´argent que porta la imatge, i la creu pectoral, així com la pedra de l´anell, circumdada de filigrana daurada.
En l´any 2018, es confecciona un faldó de vellut roig on es broden tots els escuts de les Filaes existents actualment, es forren també varals, així com es compren un temps abans les muletes per descansar en la processó.
En l´any 2020, es compren els nous tamborets fets de fusta de cirer, a joc amb les andes, perquè aquestes descansen sobre ells en les celebracions litúrgiques, ja que els que es gastaven fins ara estaven corcats i corria perill que es trencaren, i a més, es regala un tapís de vellut roig per a cobrir-los durant el temps que estiga Sant Blai a l´Altar.
Aquest any també es fa l´estendard de processó amb la imatge de la Talla original, brodat per Julio Junquera d´Altea; es compra també el porta estendard per poder traure´l en processó.
Aquest reliquiari, té al seu interior un trosset del cos del Sant Patró d´Altea, i es guarda al Museu de la Parròquia.
Tot això i encara que no siga festa manà el dia de Sant Blai, al menys, a setembre; seguirem celebrant les Festes Majors Patronals de Moros i Cristians en honor a Sant Blai.
Encara que no tenim cap document escrit que diga que aquesta data de va quasi 800 anys és cert, ja que en els cròniques d´Altea únicament es parla del temple en la part fortificada de Bellaguarda i posteriorment en la part alta de l´Altea intramurs l´existència d´un temple adossat al Castell, i vàries referencies a sants, com Sant Rafel en el nínxol de la Casa-Palau Palafox (situat en aquell moment en la Glorieta del Manyo actual) no s´anomena a Sant Blai com a Patró d´Altea; ni així la Mare de Déu del Consol, sempre fa referència a la d´advocació del Naixement de la Mare de Déu. Si ens agafem a la tradició popular i als records que han passat d´avis a nets, el dret consuetudinari i el poc que hi ha reflectit en els escrits és únicament en el llibre de batejos de 1645, on apareix “Blas del Consuelo”, noms dels dos patrons de la vila d´Altea, però que malauradament pocs usats, ja que únicament es posaven als nadons expòsits. Si la tradició és la que fa que els fets es converteixen en realitat, aleshores, ja que no hi ha cap document que ho diga, ens agafarem a aquesta per poder dir que, igual que diu que la Vila d´Altea va ser una de les que més va costar reconquerir, que des d´aquesta va eixir Al-Azraq fins a Alcoi on va trobar la mort en aquella famosa batalla en el barranc, i el nomenament que es fa dels repartiments de les torres i castell, amb la renuncia d´aquest personatge històric en 1276 a l´alqueria fortificada d´Altea a favor del seu fill, així com ja els distints estudis d´Altea al llarg de la història, podem afirmar que aquest patronatge, com a mínim té la xifra mencionada anteriorment, i que per tant la nostra Festa de Moros i Cristians, encara que jove, té una base història prou forta per a tenir una raó de ser i de celebració.
En un escrit de 1722 titulat “Historia de la província franciscana de Valencia de la regular observación de San Francisco” es parla en l´article 6 referent a Altea de la obligació d´aquestos flaires franciscans a Altea de la obligació d´assistir a la processó de Sant Blai, per tant; si aquesta obligació és tan important en honor d´aquest Bisbe, és perquè aleshores, igual que diu que deuen assistir a 4 processons a l´any que són: Corpus, Resurrecció, El Naixement de Nostra Senyora, és perquè aleshores, aquest Sant Bisbe, Blai; ja deuria ser patró del poble d´Altea.
La seua festivitat en el santoral és el dia 3 de febrer. Aqueix dia es té com a costum la benedicció de pans, rotllets, tortes i mocadors. Sant Blai és advocat de les mals de la gola, i es porta a termini aquesta ofrena d´aliments i elements tèxtils, perquè el poble, que així ho crega, el guarde per a moments en els que puga fer el seu paper miraculós.
Sobre el patronatge, podem agafar-nos a aquesta data històrica de la reconquesta, ja que no existeix cap tipus de document al nostre abast que pose data concreta a aquest fet.
La nostra imatge de Sant Blai, Patró d´Altea, situada en el segon altar a l´esquerra (construït en 1913); segons la crònica de la construcció del temple de la Mare de Déu del Consol a inicis del segle XX i on a més es relaten les celebracions d´inauguració i benedicció d´aquest, es relata com va ornant-se el temple amb les donacions dels veïns i benefactors, relatant-se amb detall costos, orígens dels elements regalats i les persones que ho van fer possible. Si ens donem conter, i així és el relat, el temple va ser fet, pagat i ornat per el poble d´Altea, del més ric al més pobre, cadascú aportant el què podia donar o fer.
La imatge del Sant Patró, regalada per la família d´En Pedro Juan Barber Sellés, va ser realitzada per l´escultor valencià En José Romero Tena (1871-1959). José Romero Tena, va tindre el seu taller escultòric a Alboraia, des d’allí van eixir grans obre processionals, escultòriques, altars, monuments, imatges titulars i de gran devoció per tot el territori nacional. La seua gran col·lecció de Doloroses ha omplit les processons de Divendres Sant per tot arreu, sent imatges sòbries i de gran plasticitat, moviment i caràcter. Dins de la resta de feines fetes en seu taller destaquen els nombrosos grups escultòrics de Setmana Santa (Passos), així com altar i retaules en fusta, fixes i movibles. Aquesta imatge fou destruïda en la Guerra Civil, i en 1941, sent Alcalde d´Altea En Pedro Juan Zaragozí Santamaría, amb la col·laboració del Delegat d´Abastiment En Agustín Miñana Martínez, s´acorda incrementar el cost dels sacs de farina en cinc pessetes, per a que, amb aquestos ingressos es feren les imatges del Santíssim Crist del Sagrari, la Mare de Déu del Consol, San Francesc i Sant Blai. Aquestes van ser esculpides en el taller d´En José Rabasa Pérez i En Antonio Royo MIralles, de València. Hi ha que dir que la imatge encara que es va esculpir en aquest taller, l´autoria en concret no es sabrà mai, ja que segons les cròniques, adjunte text, declaren que Rabasa-Royo eren marxants de la seua empresa, i que dins d´ella tenien contractats als escultors que mai signaven les seues feines.
“En definitivas deberemos aclarar que Jose Rabasa no fue un artista, sin embargo en muchas localidades se le cataloga como escultor y se le otorga erróneamente la autoría de muchas obras, cuando solo se podría decir que fueron talladas “en el taller de escultura de José Rabasa" pues se desconocen los nombres de los maestros escultores que trabajaron para él.
Con su cuñado Antonio Royo Miralles levantó el taller de arte religioso Rabasa-Royo en Valencia en la calle Trinidad, número cuatro, a través del cual fueron suscritos contratos y gestionadas entregas de imágenes, pero él jamás fue escultor o imaginero, sino intermediario o marchante de un grupo de artistas valencianos que, encerrados en sus talleres depositaban en él su confianza sobre el destino de sus imágenes cuyo encargo aceptaban con la sugerencia de que fueran entregadas sin firmar.
Coincide en este mismo asunto Mario Alonso Aguado que en un artículo suyo manifiesta que “Royo y Rabasa no son escultores, sino más bien los dueños de unos talleres. José Rabasa Pérez era en realidad banquero y Antonio Royo Miralles, decorador, ambos eran cuñados y poseían un único taller hasta que se separaron sobre el año 1953. Ellos daban nombre al taller y afloraban sus apellidos dando fama a las obras, pero la realidad era muy otra, un grupo de buenos escultores eran los que verdaderamente trabajaban, quedando sus nombres en el anonimato. Este anonimato muchas veces era querido por los propios artistas, pues el ser imaginero religioso en la posguerra, aun no era muy bien visto por el conjunto de la sociedad española".
Las obras que salían del taller no estaban firmadas y solo figuraba la reseña del nombre del taller como Rabasa y Royo, de ahí que se generara mucha confusión sobres las autorías.” (Article Taller de arte religioso Rabasa y Royo. 11/01/2013)
La imatge de Sant Blai d´Altea, té una alçada de 2 metres, està revestit amb roquet, capa pluvial i mitra; porta en la mà esquerra el bàcul que l´identifica com a Bisbe, i a la dreta el restret per cardar, simbolisme del seu martiri. La policromia a l´oli sobre una capa fina de guix, amb tots els detalls minuciosos sobre les teles, texturitzant les distintes peces de roba, simulant els boixets del roquet blanc damunt la sotana, a més dels brocats de la capa pluvial, així com la simulació dels passadors metàl·lics que la sostenen damunt dels muscles.
Cal destacar el moviment que se li dona a la imatge amb el joc dels plecs i textures de l´alba; el bollat de les mànegues que tancant sobre el pols, s´obri sobre la resta de la peça simulant una gran peça de roba que s´adapta al cos de la imatge, i que amb el cíngol a la cintura, dona més sensació de moviment.
El detall de la capa pluvial recollida sobre la part esquerra del cos, subjectant-se amb el cíngol i l´estola adaptant-se al tòrax, fa que en tot moment es veja com una imatge no estàtica.
També hi ha que fixar-se en la mitra blanca.
La pintura detalla en daurat, simulant els brodats és d´una exquisida riquesa i feinada.
Tal mateix, amb els dos elements que emmarquem la Imatge: un bàcul daurant llaurat amb tota mena de detalls, simulant bronze daurat, amb rogencs i color teula, marcant la profunditat de les distintes textures; així com el rastell, símbol del martiri, al qual se li dona una visió important, enlairant-lo i mostrant-lo perquè tothom el puga reconèixer.
Degut al pes d´aquesta imatge, que va eixir els primers anys a la processó de festes portada per les Filaes, es va decidir ver una més lleugera, que és la que es actualment presideix els actes litúrgics.
És en 1995 quan es posa en marxa la proposta de donació de tots els festers i alteans, que voluntàriament volgueren fer-ho, la donació d´una quantitat de diners per poder comprar-la.
És encomanada a l´escultor murcià Gregorio Fernández-Henarejos Martínez, prolífic autor de grans conjunts escultòrics per a la Setmana Santa d´aquesta regió, i premi Al-Kazar 2011, a més de varius sobre pintura, cartelleria i imatgeria. Va ser una de les últimes peces realitzades per aquest escultor. Ja que malauradament va anar perdent visió i va tenir que deixar d´esculpir i pintar.
Si analitzem aquesta imatge, té la mateixa vestimenta que representa el seu estatus dins l´Església, Bisbe, amb sotana obscura i roquet, estola, capa pluvial i mitra, però que en realitat no és la vestimenta que es portaria en aqueix moment, el que s´ha fet és, igual que en la resta d´imatges sagrades és vestir-los de forma que es reconega d´una mirada els ornaments litúrgics i simbòlics per saber què representa, a qui, i quin és el seu estatuts dins la cúria. A la ma esquerra, el bàcul i en l´esquerra, no porta rastell, però sí l´anell bisbal. La similitud de coloració amb la talla original, i els mateixos detalls en el roquet i capa, pareix que haja estat la inspiració per fer-lo, encara que hi ha que dir, que no és la única que existeix, però l´important no és que siga còpia o no, sinó el simbolisme que té. Hi ha que recalcar que és una imatge de pes prou lleugera. El moviment de les teles esculpides també es patent, així com la mateixa escultura, amb la seua posició de cap i mans, així com la part dels peus.
A destacar, hi ha que fixar-se, que el simbolisme del martiri de Sant Blai està patent en la imatge. En la part dreta del coll, té la ferida sagnant, que segons conten les cròniques de la data del seu martiri, 3 de febrer del 316, va ser degollat, després d´haver estat martiritzat amb el rastell; junt als dos orfes que va salvar de morir.
Les andes de processó van ser elaborades en Altea, en Carpinteria San Rafael, està en elles plasmat l´escut de la Festa sobre fusta.
Quatre canelobres amb un total de 16 fanals llaurats omplin de llum la Imatge en la processó.
En 2001, l´antiga Associació de Moros i Cristians Sant Blai, ara Federació, aconsegueix un reliquiari de Sant Blai.
A l´any 2017, el President actual de la Federació, regala la corona d´argent que porta la imatge, i la creu pectoral, així com la pedra de l´anell, circumdada de filigrana daurada.
En l´any 2018, es confecciona un faldó de vellut roig on es broden tots els escuts de les Filaes existents actualment, es forren també varals, així com es compren un temps abans les muletes per descansar en la processó.
En l´any 2020, es compren els nous tamborets fets de fusta de cirer, a joc amb les andes, perquè aquestes descansen sobre ells en les celebracions litúrgiques, ja que els que es gastaven fins ara estaven corcats i corria perill que es trencaren, i a més, es regala un tapís de vellut roig per a cobrir-los durant el temps que estiga Sant Blai a l´Altar.
Aquest any també es fa l´estendard de processó amb la imatge de la Talla original, brodat per Julio Junquera d´Altea; es compra també el porta estendard per poder traure´l en processó.
Aquest reliquiari, té al seu interior un trosset del cos del Sant Patró d´Altea, i es guarda al Museu de la Parròquia.
Tot això i encara que no siga festa manà el dia de Sant Blai, al menys, a setembre; seguirem celebrant les Festes Majors Patronals de Moros i Cristians en honor a Sant Blai.
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.