Aquest any, atípic, insípid, en el que hem substituït les gel·labes i vestits oficials per roba de carrer i mascaretes; poseu cada Fester i Festera, amb la vostra veu, si aquest pregó 25 de setembre, divendres per la vesprada i Altea està amb silenci.
Ni una banda de música que ens convide a conviure estos dies, cap Fester al carrer, i el balcó de l´Ajuntament, amb les banderoles de totes les filaes, plorant al vent que Altea està en Festes, però sense Festes. Ni càrrecs esperant joiosos a que les Filaes pugeu per imposar-vos el record de la Història. Però hui, hui sí hi ha pregó. Perquè? Per que hi ha FESTERS!Tots i cadascú de vosaltres sereu els grans PREGONERS d´aquest any de Festes, sense Festa.
Poseu-se’n en la pell del que puja els graons de l´Ajuntament per accedir al balcó i vol parlar i ser escoltat per tots els que estan a la plaça, imagineu-se’n davant del micròfon i dieu:
Festers i Festeres, aquesta situació ens té que fer més forts si cal. La vida sense Vida no té sentit, la Festa sense vosaltres tampoc. Més d´una llàgrima potser brolle dels ulls, i no pel nerviosisme de tindre que parlaren públic, sinó pels sentiments que afloren quan a l´arribar el quart cap de setmana de setembre, Altea es converteix en un esclat de pólvora, color, música, amics, diversió i tradició; i aquest setembre, aquest inimaginable setembre del 2020 ho trobarem a faltar. Hi ha que ser conscients de tot el que estem vivint i ser conseqüents en aquestos dies, devem mirar al futur, ser i fer futur. No tenim que amagar el cap, sinó tot al contrari, aquesta difícil situació social, econòmica, familiar, etcètera; ens té que fer més forts, ja no per nosaltres mateix, sinó pels nostres fills/es, famílies,
amics, i per Altea.Venen dies difícils... trencar al monotonia durant aquestos dies de festa s´ha truncat. El silenci s´ha apoderat de tot. No hi ha llums per l´avinguda, ni sentirem cap marxa mora ni cristiana que ens bamboleja en les esquadres en les nostres Entrades, ni passa carrers, ni càrrecs festers, ni esmorzar a les Filaes, ni tiroteig, ni Dianes, ni ambaixades. Aquest any la Plaça de l’Església lluirà trista sense el castell, ni les banderes de les Filaes xafaran el carrer, esguardaran al museu fins que tornen a posar-se al muscle dels Festers. Festers i Festeres, venen moments melancòlics, de trobar a faltar la il·lusió dels seguicis per l´avinguda, de
poder seure tots junts a la grada, de sentir mascletaes i baixar a vorer el castell a la platja, de ballar al so de les bandes en la frescor de la nit, i pujar i baixar costeres amb el sol del mig dia. De traure a Sant Blai a la processó, de seure per les costeres a vore-la passar, a eixir al carrer quan sentim la dolçaina i el tabal que obri la Festa. A fer sord l´oïda, per sentir en el record passat “Ida y Vuelta” entre bots, abraçades i arrancar la Festa. És complicat explicar els sentiments de cadascú, però, aquest any tan estrany només té que servir-nos per saber que la Festa tornarà, amb més força i amb tots els Festers i Festeres a omplir els carrers d´Altea, a sentir bandes de música, a embriagar-nos de l´olor a pólvora i a ser més que mai: FESTERS I ALTEANS.Guardarem tot el temps que calga per poder tornar! Amics, Festers i Festeres, Alteans i Alteanes.
Avant la Festa i Visca, per sempre, la FESTA
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.