"IDA Y VUELTA", MES QUE UN PASDOBLE
Anna Falgàs Alvado

Crec que parle en nom de tots els festers d’Altea quan dic que, quan escoltem els primers acords del pasdoble Ida y vuelta, amb els metalls com a pregoners, els pèlsse’ns posen de punta... En eixe moment ens entren unes ganes indescriptibles de corejar i ballar el nostre himne! Perquè sí, l’Ida y vuelta no és només un pasdoble; és un himne,l’himne de tots els festers d’Altea; l’himne que dóna inici a les nostres festes i que també les tanca. És, per tant, una de les músiques que distingeix les festes d’Altea,perquè aquest pasdoble només s’interpreta al nostre poble. Però, el que poca gent sap, ésla curiosa història d’aquest pasdoble, la creació del qual es remunta a la dècada de 1960 del segle passat.
Aquest pasdoble, com segur que molts pensàvem, no es va crear per a les nostres festes, sinó que el seu compositor, José Pérez Almiñana, «el Mestre la Música», el va compondre en algun moment de la dècada de 1960 quan anava de camí de Callosa d’enSarrià, junt amb la ja desapareguda Orquesta Azul. Durant aquest viatge va començar a ploure i van haver de parar fins que la pluja parara, i va ser aleshores quan José Pérez Almiñana va començar a xiular una melodia que, omés va poder, la va transcriure en un paper.
El seu fill, Francisco Pérez Devesa, anys després, concretament en 1979, el mateix any que es van crear les Festes de Moros i Cristians a Altea, va trobar aquesta melodia i va decidir instrumentar-la, convertint-la així en un pasdoble; un pasdoble que les nostres festes adoptarien com a himne al voltant de l’any 2000 de la mà de la Junta del’Associació de Moros i Cristians Sant Blai (l’actual Federació), amb Pepe Serrat com a president. Aquella junta va pensar que Altea necessitava un himne propi, i, quin millor que un pasdoble animat i escrit per un alteà. Des d’aquell moment és un pasdoble ques’ha convertit en peça obligada en el Pregó de les festes, que és el primer acte oficial, marcant l’inici d’aquestes.
Si ens n’anem d’Altea, poques persones coneixeran aquest pasdoble, però, a pesar de tot, té una anècdota que l’acompanyarà per sempre: el pasdoble va ser interpretat en l’acomiadament del Papa Benet XVI a l’Aeroport de Manises, després de la seua visita a València amb motiu de l’Encontre Mundial de Famílies.
Com heu pogut observar, el nostre himne és encara més jove que les nostres festes (quantes coses ens queden per aprendre als festers més joves!) i com tot, amaga una curiosa història darrere.
Ara és hora de pronunciar les paraules màgiques i imaginar que estem al pregó i sonen les primeres notes... AVANT LA FESTA I VISCA LA FESTA!

Publicar un comentario

 
Top