2016 XIMO MULET ZARAGOZÍ


Senyor Alcalde, autoritats, bona nit i bones festes.
Senyor Jutge de Pau, bona nit i bones festes; amic.
President de la Federació de Moros i Cristians i Junta Electa, bona nit i bones festes.
President de la Undef, Paco López, aforat en la Filà Malvins des de fa quinze anys. I no hi ha manera de traure ́l de damunt!
Bueno, ara sé jo des del dilluns passat, qui són també el meus amics, els Amics de Sant Blai, moltes gràcies a tots; i a les dones, també.
Alteans i Alteanes, bona nit i bones festes.
Majorals del Cristo, Clavaris i Clavaris d ́Honor, Reines i Dames, bones festes a tots.
Javier i Maria, crec que alguna cosa pendent vos haveu deixat, perquè repetiu, esta volta com a Clavaris d ́Honor del Cristo 2016 i estem a finals de setembre, i sabeu que el Diumenge i el dilluns, per el matí, tots els festers, eixim des de la Plaça de l ́Ajuntament, així sí, ben guapos, amb una sabata a cada peu, per anar fins l ́església. I a la meitat del camí, en la Costera dels Matxos, vos trobeu en una zona en la que vos oferim un simple got d ́aigua, per a combatir el “caloret” .

Caloret que fa vint-i-set anys... bo, ara dic jo: si fa vint-i-set anys, es que no es va inventar a València! L ́ha inventat la Filà Malvins, no?
Fa vint-i-set anys, que la meva Companyia Els Malvins, estem esperant cada any, per oferir això tan simple, un got d ́aigua, per a prendre forces per arribar a la Missa del Cristo i Sant Blai, Patró d ́Altea. Oferiment, molt agraït per totes les Comissions.
Bo, estem en un any de crisis, això diuen.
Però mireu al meu Rei, cent quaranta quilos de pes, però un moment; un moment, que abans pesava cent cinquanta, i esperant el traje que ve o que no ve, a perdut deu quilos en tres dies.
Bo, el futur de les nostres Festes de Moros i Cristians està representat per els nostres Alferes, la meva sincera felicitació a tots ells i les seves famílies.
Abanderats i Abanderades de l ́Associació, que mos representeu a tots els festers, enhorabona.
Cristians i Cristianes, Maseros, un any de reinat, un fort abraç d ́un fester moro, que també ha sigut Masero.
Bo, amic Juanvi, Historiador d ́Altea, si estas per ahi, vull que m ́ecoltes un moment. Perquè tots sabem on està el
Portal Nou i el Portal Vell, les glorietes, el mirador de la plaça, tots ho sabem; però jo voldria, perquè t ́he vist en grup de gent eixint del Carrer Sant Miquel i San Josep, jo voldria unir-me a eixe grup, sense que t ́enterares, per a poder saber que es dius a eixa gent. Aleshores, quan ixes del Carrer Sant Miquel o Sant Josep, en direcció cap a la Plaça de l ́església, anireu al mirador, lo més segur, perquè a l ́església no aneu, perquè a eixes hores està tancà. Que és lo que es dius a eixe grup de gent quan estàs en el mirador? Es dius que es el Mirador de la Plaça de l ́església? Estàs dient-los que és l ́antic depòsit d ́aigua que abastia al poble d ́Altea? O estàs dient-los la veritat? Que es diu el Miradors dels Cronistes. Si hi han dos mil de mil persones, més de mil no sabeu com es deia, ja ho sabeu; es diu Mirador dels Cronistes.
Bueno, agarrem el Carrer Santa Bàrbara cap avall, a la glorieta que divisa l ́Albir. Antes d ́arribar a la glorieta, vull divos una cosa, perquè ahi havia una casa super guay, en dos torres. Jo em pregunte si eixes tores se les han endut els aparatós eixos moderns que hi han ara, els drons, o llámese X.
Continuem cap a la Glorieta que divisa l ́Albir. Eixa glorieta, a mi, Juanvi, tota la vida; jo tinc seixanta vuit anys, vaig pa ells; tota la vida s ́ha dit la glorieta de les personetes, baldones o baldonetes. Hui en dia es diu de Francesc Martinez i Martinez. Si anem per el camí fondo,

arribem a l ́altra Glorieta que es divisa l ́Olla, eixa Glorieta, hui en dia es diu la Glorieta dels Manyos, no se perquè, perquè eren cinc manyes i dos manyos, entre elles una era ma sogra, Pepa la Manya. Hui en dia viu un fill del que va comprar la casa, Salvador Zaragoza el Moro, un fill casat precisament en una malvina, pues resulta que hui es la Glorieta de les quaranta huit cadires i catorze taules.
Està parlant un fester que estima la seva Altea, la seva festa, el seu entorn, sentiment i orgull de ser Fester. Perquè quan jo anava a la universitat de La Caldera, el sentimiento y el orgullo de ser Festero, això no estava homologats. Els meus sentiments són dos anys del Cristo. Però vaig a parar-me una miqueta, per a dir-li a Vicent el Pintor, el que ha fet el cartel del Cristo, perquè jo vaig estar en el parc de l ́aigua. Va dir una paraula que a mi una paraula que a mi em va calar molt fondo, va dir que el Cristo s ́acababa en “O”, jo em casa, tota la vida he sentit dir, el Crist.Pero Vicente, imáginate que tú le dices la “O” y yo la “T”, por el tema de los recortes, entonces se que quedaria en cris. Cris es Cristobal, y Cristobal es Tofol. Imagínate que al Cristo le llamaran Tofol, eso sería “pa cagarte y no limpiarte”.
Así que Vicente, que te agradezco que le pongas la “O” al Crist, porque yo cuando veo una camiseta, una samarreta, que pone Crist del año X, en pense que al Cristo li ha caigut un braç o el “tapa rabos” eixe.
Bueno. Estos sentiments li us dedique a la meva reina, que ha sigut, és i serà. Perquè recordate ́n Mariángeles, que una de l ́Associació va vindre i des d ́entonces jo, ni he pogut dormir. Però, em vas dir a la orelleta, que m ́enrecorde molt bé; que no tens sentiments?
Ara t ́explicaré quins són els meus sentiments festers: 2 anys festers del Cristo, en l ́any 76 com a Clavari Juan Jorro, en l ́any 82, com a Clavari el Sastre Lloret; 6 anys de Sant Pere, 16 anys de Sant Joan i amb el meu estimat arbret.
En l ́any 1997, com a Clavari d ́Honor amb Pepe Lanuza y la seva dona Antonia, per cert, eixe any la festa de Sant Joan se ́n van eixir. Van dur grans conjunts de més de setze músics i vocalistes, inclús va vindre Félix i Félix, un gran espectacul.
Eixe any ens va dir que pareixa la Festa del Cristo del Fornet, i m ́ho van dir dos dones que hui ja no estan entre mosatros, estan al patio de los callados, em van dir: Joaquín, valenta festa heu fet, ni el Cristo! Això em van dir eixes dones.
En el 2008 vaig ser jo Clavari, i com a Clavaris d ́Honor Ximo i Vicenta, dos grans persones, amics i festers. Moltes gràcies, primo!

Vaig ser abanderat d ́un regnat, membre honírific de la Undef...
Si hablo de mi família, decir que es normal, tengo primos, sobrinos, nietos, nietas, hijos, hasta ahí tot normal. Lo que no es normal, es que tinga primos germans per part de mare bessons, una hija que un primo, bessons; dos nueras, una bessona con mi hijo Diego que també tenen bessons, i una primogènita, Maria. Mi hijo Pepe tambien tiene bessons, Pepe i Adán, pa mi és garbancito, perquè és el meu.
Bueno, hermano Vicent, cunyada Rosa, en Altea la Vella, una cunyada cridà Ana, casada en el meu germà Diego, que per desgràcia està en el Cementeri d ́Altea la Vella, que també tenen bessons.
Gràcias a mi mujer Ma Ángeles, que siempre ha estado a mi lado; a mis hijos, a mis nueras y mis nietos, que formem una gran família.
Con el sentimiento festero, Ma Ángeles, reina meua, sentimiento festero, eso lo dice todo.
Familiars, festers, gent d ́altea, festers i festeres, gràcies a tots de tot cor, vo lo dic de tot cor.
Enguany fa setze anys que el tio Pepe Viudes que ja no està entre mosatros, i ara m ́agradaria que vosatros els festers foreu els que diguéreu les paraules del tio Pepe, Avant la Festa i Visca la Festa.

Publicar un comentario

 
Top