Alteanes i alteans. Festeres i festers, molt bona nit.
Permeteu-me l ́atreviment d ́aprofitar la formalitat del pregó oficial de festes per a llegir una carta oberta, obertíssima, al meu poble.
Senyores, senyors. Amigues i amics.
Sou com jo, privilegiats de compartir un poble com el nostre. Som privilegiats dic, de poder passejar sempre que vullguem pels carrers vells i venerats del Fornet, el Portal Vell, el carre Major, la Plaça de l ́Església, el carrer Santa Bàrbara, la Glorieta de Francesc Martínez i Martínez, el Portal Nou, el carrer Fondo, la Glorieta del Manyo, la Costera del Mestre la Música...
Els déus més generosos ens han fet el regal de l ́olor a llenya que crema a les cases dels carreos de Bellaguarda. I no han tingut prou a donar-nos la
pluja, sinó que ens han volgut obsequiar amb l ́olor característica i entranyable
que fa la terra mullada pels bancals de La Lloma, del Barranquet, del Pla de
Castell, de l ́Horta; de la Pila o dels Arcs; del Planet o d ́Altea la Vella.
Tenim encara, els alteans i les alteanes una història de segles, densament poblada de mites i llegendes protagonitzats per dones i homes que, grecs, ibers, romans, moros o cristians, van encendre foc i van escalfar la nit del temps en el mateix lloc, la mateixa pàtria que ara ocupem. I ben bé que sabem, alteanes, alteans, que poques muntanyes hi ha tan sagrades com la nostra Bèrnia, el penyal d ́Ifac o el Morro de Toix; el Ponoc, l ́Aitana, o la Serra Gelada.
I el millor dels regals. La mar. De l ́Albir al Mascarat. La Mediterrània. La mar antiga i sàvia; com una ofrena, la immensitat.
I sabem que, en el nostre cas, el xovinisme és fonament justificat. I tots els alteans, nadius i forasters, portem allà on anem, la geografia del nostre poble ben dins del cor, com un secret, com un tresor.
Sort si sabrem conservar-lo. No deixeu mai alteanes, alteans, que el secret, el tresor del cor, se us podreix-ca entre els dits de la mà.
Ben bé es mereix el poble que fem festa. I que fem de la festa més festa, si cal. Perquè la festa és de totes, la millor revolució. Sí, sí: una apoteòsica revolució. Prenem els carrers i les places com en les grans revoltes.
I inundem de música i crits la nit i el dia. I hi ha els trons, els trabucs, la pólvora. Els moros, els cristians. La guerra.
I per quatre dies, derroquem efectivament el poder: el poder gris de la rutina, de la quotidianitat, de l’apatia.
Perquè en la festa, són les banderes la passió, la germanor, l’alegria. I la preocupació íntima no és sinó la felicitat, l’abraçada, l’amic, l’amiga.
I les xilabes, brutes de pols, oculten els mals, la cendra, els fantasmes del dia a dia.
Tenim encara, els alteans i les alteanes una història de segles, densament poblada de mites i llegendes protagonitzats per dones i homes que, grecs, ibers, romans, moros o cristians, van encendre foc i van escalfar la nit del temps en el mateix lloc, la mateixa pàtria que ara ocupem. I ben bé que sabem, alteanes, alteans, que poques muntanyes hi ha tan sagrades com la nostra Bèrnia, el penyal d ́Ifac o el Morro de Toix; el Ponoc, l ́Aitana, o la Serra Gelada.
I el millor dels regals. La mar. De l ́Albir al Mascarat. La Mediterrània. La mar antiga i sàvia; com una ofrena, la immensitat.
I sabem que, en el nostre cas, el xovinisme és fonament justificat. I tots els alteans, nadius i forasters, portem allà on anem, la geografia del nostre poble ben dins del cor, com un secret, com un tresor.
Sort si sabrem conservar-lo. No deixeu mai alteanes, alteans, que el secret, el tresor del cor, se us podreix-ca entre els dits de la mà.
Ben bé es mereix el poble que fem festa. I que fem de la festa més festa, si cal. Perquè la festa és de totes, la millor revolució. Sí, sí: una apoteòsica revolució. Prenem els carrers i les places com en les grans revoltes.
I inundem de música i crits la nit i el dia. I hi ha els trons, els trabucs, la pólvora. Els moros, els cristians. La guerra.
I per quatre dies, derroquem efectivament el poder: el poder gris de la rutina, de la quotidianitat, de l’apatia.
Perquè en la festa, són les banderes la passió, la germanor, l’alegria. I la preocupació íntima no és sinó la felicitat, l’abraçada, l’amic, l’amiga.
I les xilabes, brutes de pols, oculten els mals, la cendra, els fantasmes del dia a dia.
I, ben desperts, ens fan somniar que tot és pur i tot és nostre: l’amor, la mar, la
vida.
El meu poble, el poble nostre, s’omplirà de música. Sonaran les bandes. I faran, como cada any, que una marxa, mora o bé cristiana ens done l’oportunitat d’unir els braços, els pits, les mans; i tindrem ocasió de practicar la fraternitat. I perdoneu-me si, parlant de música no puc evitar un record de gratitud a l ́esforçat cavaller que, en difícils batalles, ha fet sempre guanyar les tropes de la imaginació, i ha proveït al nostre poble de la millor música festera: Jaume Ripoll Martins.
Desplegeu les veles. Vostra és la música, la nit i la utopia. Prenyeu el poble de vida, i deu de la vida una festa! Desfileu, balleu, canteu. I feu-me un lloc ací baix a la plaça. Perquè hui, companys, companyes, nostres són els carrers, i davall de l ́asfalt segur que hi ha la platja.
Permeteu-me, això si, alteanes, alteans; festeres, festers; amigues, amics, que, per acabar, faça meues ara i aci les paraules familiars conegudes de la veu popular:
AVANT LA FESTA! VISCA LA FESTA D ́ALTEA!
Joan Borja Sanz.
El meu poble, el poble nostre, s’omplirà de música. Sonaran les bandes. I faran, como cada any, que una marxa, mora o bé cristiana ens done l’oportunitat d’unir els braços, els pits, les mans; i tindrem ocasió de practicar la fraternitat. I perdoneu-me si, parlant de música no puc evitar un record de gratitud a l ́esforçat cavaller que, en difícils batalles, ha fet sempre guanyar les tropes de la imaginació, i ha proveït al nostre poble de la millor música festera: Jaume Ripoll Martins.
Desplegeu les veles. Vostra és la música, la nit i la utopia. Prenyeu el poble de vida, i deu de la vida una festa! Desfileu, balleu, canteu. I feu-me un lloc ací baix a la plaça. Perquè hui, companys, companyes, nostres són els carrers, i davall de l ́asfalt segur que hi ha la platja.
Permeteu-me, això si, alteanes, alteans; festeres, festers; amigues, amics, que, per acabar, faça meues ara i aci les paraules familiars conegudes de la veu popular:
AVANT LA FESTA! VISCA LA FESTA D ́ALTEA!
Joan Borja Sanz.
