Avisos
Actualment sense incidencies

jueves, 12 de octubre de 2000

Pregó 2000


2000 LLUIS FORNÉS “EL SIFONER” 

Allà baix voras la mar I dalt Altea la Vella.

Excma. Corporació municipal, Excm. Sr. Alcalde-President, Sr. President de l ́Associació de Moros i Cristians Sant Blai, Comissió del Crist, festeres i festers, alteanes i alteans, forasters de qualsevol part del món; benvinguts, bienvenidos, welcome, b ́envenues, benvenuti, wilkomen a les festes de moros i cristians d’Altea de l’any 2000.

I, parlant de l’any 2000 en primer lloc vull agrair-los l’immerescut honor que em fa Altea de ser el pregoner de les festes en un any tan assenyalat, on acaba un segle i un mil·lenni i en comença un altre.

El senyor Fukiyama havia anunciat ja el final de la història, i alguns endevins de tres perretes esperaven que el mon s ́acabara enguany. En estos moments és difícil saber si la història continua, però és ben clar que el mon no s’ha acabat i, en cavi, es claríssim que les festes de moros i cristians d’Altea estan a punt de començar, per tant, que els teòrics es deixen d’històries i canteu, canteu, que el món no s’acaba.

Una volta fet l’agraïment a tots aquells que han decidit la possibilitat que aquest pregoner faça el pregó d ́enguany, caldrà fer-lo perquè eixa és la finalitat d’un pregoner, pregoner que comencen les festes, cosa que estic absolutament segur que vostés ja sabien, però que, ja que em toca, els ho diré: les festes de moros i cristians d’Altea estan a punt de començar. 

Señoras i Señores, las fiestas de Altea comenzarán en breve. Mesdames et messieurs, les fêtes de moros i cristians vont commecer. Ladies and gentlemans, moros i cristians in Altea are beginning. Són tots i totes vostés convidats a viure-les, a disfrutar-les, a omplir-se el cos i l’ànima d’alegria, de llum, de satisfaccions, d’energia, de salut, i de força. I de ganes de viure.

Però, pot ser caldria dir alguna cosa més. Un bon pregoner hauria vingut carregat de paraules boniques per a Altea i els seus habitants. 

Tal volta caldria parlar de la bellesa de les dones i la laboriositat dels homes de tant il·lustre ciutat, però jo no ho faré. Això sí, repassant algunes lectures que fan referència a esta esplèndida ciutat, n’he triat dos que porte ací per a recordar, sobre tot als més joves, que hi ha grans personatges en la literatura valenciana que han escrit, a Altea o sobre Altea, coses molt substancioses, algunes bellíssimes, i cal ser-ne conscients. Tot pot ser que, per a molts, no diga res de nou, però permeteu-me recordar-vos que una il·lustre alteana com Na Carmelina Sánchez-Cutillas comença la seva novel·la més coneguda “Matèria de Bretanya” amb les paraules següents, del pròleg de Pere Maria Orts i Bosch: Després de passar Calp, diu: tindreu davant l’esclat sumptuós de la badia d’Altea. Poques vegades li correspon a un paisatge el qualificatiu de sumptuós però la badia i contrada d’Altea no se li’n pot negar el dret”.

I sumptuós significa exactament: molt luxós, d’una gran magnificència, molt ric. Com veieu no va estalviar en l’apreciació Na Carmelina, pot ser perquè és una enamorada d’Altea, o, pot ser, perquè així és realment l’entorn on heu tingut la sort de viure, alteanes i alteans, per la qual cosa cal donar-vos una gran enhorabona.

Una visió més mítica d’Altea és la que va deixar escrita el poeta de Pedreguer desaparegut farà ara dos anys, en Vicent Pons i Fornés, el qual una nit d’agost, impressionat pel magnífic Castell de l ́Olla va prendre uns apunts


entre la llum dels focs d’artifici i en arribar a casa va escriure el poema “Himne de vespra a l ́Olla” que comença així:

“I baixaven els arcàngels elegits cap a Altea
Pel camí de l’argent daurat
A la mar encalmada d’una vesprada d’abril
Mentre els crancs ballaven la dansa de les ones
I de l ́Albir ressonaven els antics càntics de les velles sirenes adormides Però vigilants a les roques tallades

De pedres mil·lenàries que ningú no coneix. A l ́Olla d’Altea el miracle és constant Besant la mar de llavis tendres i càlids
Com l’eternitat d’absències innombrables Que somnien en la vida”.

Les absències innombrables somnien la vida, com diu el poeta, vostés i jo, ara i ací, tenim l’obligació no de somiar-la sinó de viure-la, i viure-la plenament i amb total alegria perquè comencen les festes d’Altea i és just, recomanable i molt saludable disfrutar-les, trencar la rutina i viure en l’abundància de sensacions d’uns dies de festa col·lectiva que renove el cos i l’ànima. A viure, a cantar, a ballar i a ser feliços.

Alteanes i alteans:ja dir-vos res més no em resta, que sigueu tots ben feliços en estos dies de festa.

Jesus Pobre, setembre 2000 Lluis Fornés.

EMISSIÓ EN DIRECTE