Avisos
Actualment sense incidencies

domingo, 3 de febrero de 2019

L'Arxiu parroquial

DE L’ARXIU PARROQUIAL D’ALTEA
Luis Fuster Orts 

A l’any 1604 ja estava edificada la Vila amb les seues muralles i el Castell. De primeres no estava prevista la construcció de l ́església perquè en 1607, el Visitador de l’Arquebisbe de la Diòcesi, recomana que es faça una nova església ja que la capella del Castell resultava insuficient per a la població. La nova església, al costat del Castell, va ser construïda pels Mestres d’obres Pere i Damià de la Cámara, als qui se ́ls devia quatre-cents ducats a la firma de la Carta Pobla, quantitat que el nou Senyor de la Baronia, Jaime de Palafox, va prendre al seu càrrec.
Ja amb la població consolidada, es firma la Carta Pobla en 11 de gener de 1617 pel mateix Jaime de Palafox, germà i successor del fundador Francisco, junt a 48 nous pobladors (caps de família).
L’any 1640 la església d’Altea es declarada Parròquia, encara que el rector seguia sent el de Callosa. En 1694 es desmembra de Callosa y es, per tant, parròquia de la Diòcesi de Valencia; Mossèn Marti Morales fou el primer rector.
Es en eixe any de 1640 quan s’inicien els llibres de l’arxiu de la parròquia d’Altea: al llarg de les seus planes, assistim a tot el moviment dels habitants de la nostra Vila. En juny de l’any 1640, 23 anys després de la signatura de la Carta Pobla, el Vicari Balthasar Fuster feia la primera anotació del moviment demogràfic d’Altea. A eixe primer llibre s’anotaren batejos i defuncions, a mes de les periòdiques “confirmacions” administrades per l’Arquebisbe o Bisbe auxiliar de la Diòcesi. Mes en davant, ja s’obri un llibre per a cadascun dels moviments demogràfics, siga batejos, matrimonis o soterraments. A vegades s’anotaven en un mateix llibre tots els moviments demogràfics, separant grups de fulles (batejats, matrimonis i soterraments) a conseqüència de la manca de diners. En un dels llibres el Rector escriu lo següent: “Por no tener rentas fixas y menos recursos, no puede esta pobre Fábrica continuar en el Papel Sellado, y en adelante se continuarán las Partidas de Bautismos en el libro que empieza en el año 1831”.
Les primeres anotacions estan escrites en castellà, però ja en octubre d’eixe mateix any 1640 es reflectixen en llengua valenciana, pel mateix Vicari Fr. Balthasar Fuster. Avançat el segle XVIII ja totes les anotacions son en castellà, encara que intercalant alguns vocables valencians com albat, albadet, albadeta, retor, vicari, marmessor i altres. El 17 de juliol de 1744, en la visita del Arquebisbe de la Diòcesi de Valencia Il·lm. D. Andrés Mayoral, este fa unes recomanacions sobre la manera de redactar les partides, y entre elles diu: “que se escrivan las partidas en Castellano”.
Estos llibres, fins fa pocs anys, es trobaven en un estat lamentable de deteriorament, de manera que el seu us continuat podria acabar en la perduda de estos valuosos
testimonis de la nostra historia. Per tractar de preservar esta documentació històrica, fa pocs anys, amb el recolzament dels rectors don Gonzalo i després don Trino, es van enviar els llibres a un taller de restauració de Valencia. En este taller varen fer un treball excel·lent, com tots podem vore al estat actual dels llibres. Hi ha que dir que, com la parròquia no hi desponia de fons per a finançar esta restauració, es va fer un arreplego entre gent de la Vila, entitats, comerciants i particulars que, per cert, varen tindre una extraordinària resposta y es va poder pagar tot el treball, .el qual va muntar uns 10.000 euros.
El llibre de batejats s’obri en el següent text: “Libro de Bautismos de la Parroquial de la Villa de Altea empeçando desde junio 1640 en adelante.- Comprose este libro siendo Justicia de dicha Villa Jayme Barber, Bernardo Munyos Jurado en cabeça y Jusepo Lloret Jurado segundo. Amotacen Pedro Ferrer y Assesor Nofre Torres. Alcayde del Castillo Christhoval Mingot mayor y Vicente Laborda Arrendador. Vicario Fr. Balthasar Fuster de Ribera, orden de S. Augustin Valenciano”.
Al final de este primer llibre hi han unes anotacions de censos que son anteriors a 1640, per exemple:
“A 20 de henero Sebastian Tecles tiene obligación esta Església de cantar todos los años día de S. Sebastián una Dobla Misa del Sancto y Completas la víspera. Por alma de Sebastián Quecles y los Suyos. Señala de su Assienda quince libras está obligada por especial obligación la eredad dicha La Morería y la casa. Recibió el cargamento de Cençal Nofre Torres, en doce días del mes de setiembre del Año 1637, pagador en veynte de henero.....
També en la última plana hi ha una anotació prou interesant de caràcter econòmic, diu així: “Tiene esta Església Priuilegio de su Magd. para Cargar y Amortizar cuatrocientos ducados fue despachado en Madrid en 6 de Agosto 1624. Esta el priuilegio en Callosa, y pagado el derecho del Sello, el Apoca está en poder de los jurados”.
Una inscripció del 10 de maig de l’any 1646 ens manifesta que existia encara el dret de possessió de persones, així el Vicari Jayme Borrás va batejar a “Jusepe Salvador, turco natural de la Ciudad de Argel de edad que es de 29 años; fueron padrinos Dn. Vicente Thous de Valentín y Anna María Barber doncella, hija de Jayme Barber de Juan, dueño de dicho convertido y bautizado”.
Alguns eren batejats “per necessitat” per la comare, el metge, un familiar o un veí, per haver dificultat en el part: “Subcondicione por necesidad por Luisa Lusebe comadrona”; “Bautismo por necesidad administrado por Magdalena Moltó antes de nacer echándole agua en los pies”; “Bautizado privadamente antes de nacer, echándole agua sobre una mano”. “en el muslo”, “en las ancas”, etc.
A mes dels batejos de xiquets i xiquetes, hi han en el llibre batejos i benediccions de altres elements, com vorem:
Benedicció de la “campana del Castell”: “Dit dia dumenge a dotze de mars de mil sisents sinquanta i sis yo Fr. Isidoro Bagarri vicari de la Parrochial església de la vila de Altea Bategí i benedí “justa ritum amb eclesia Romana prescriptum” una campana del Castell de Altea y se li posa per nom Barbera, amb llicensia del Sr. Bisbe de Maronca Don Jacinto Minuarte Vicari general despachada en dos de dit mes de mars de dit any. Per Athanasi Mateu notari; foren padrins Nicolas de Navasques Arrendador de dita vila y doña Esperanza Thous doncella. Fr. Isidoro Bagarri”.
El 18 de juny de 1702 es bateja i beneeix una campana a la que li posaren els noms de “Jesus Maria Joseph, Sant Vicent Ferrer, Sta. Bàrbera, Sant Blai i S. Joan Baptiste. Va fer la benedicció el rector Martí Morales i varen ser padrins Francesc Lledó Jurat Major i Ana Maria Ripoll muller de Joan Gorgoll Jurat segon”.
El dia 25 de juny de 1756 el Rector Vicente Castellà beneeix “la Hermita bajo la advocación de Santo Thomas de Villanueva nuevamente eregida”, con la presencia de Mn. Vicente Tous Presbítero, D. Cayetano Llinares, Miguel Ferrer, Joseph Nomdedeu y otros.
Tres anys després, el 5 d’abril de 1759 el mateix Rector Don Vicente Castellá escriu: “.... bendixe la Hermita de la Señora Santa Bárbara sita en dicha partida (del Cascall). Halláronse presentes Vicente Ripoll, Jph. Barber, Alejandro Blasco y otros”.
Benedicció de una barca: A trenta de agost de mil sis sens sinquanta i nou yo Mn. Antoni Vidal vicari de la Església parrochial de la Vila de Altea Beneÿ segons ritu y costhum de nostra mare la Església una Barca del patró Jasinto Gorgoll i se li posa per nom Verónica Maria, assistiren per conte de padrins a dites coses Maria Blau natural de Polop y Jusepa Ronda muller de Jusep Morales major.
Els soterraments es feien en principi en “lo Vas de la Mare de Deu del Roser” o “lo Vas de les Animes”, també en les capelles de Sant Vicent Ferrer, de Sant Francesc, de “las benditas almas”, o en l’Hospici del Convent dels Franciscans, des del seu establiment. Lo Vas de la Mare de Deu del Roser i de les Animes es suposa que era tot el corredor que hi havia entre la paret sud de la església i el Castell. Mes en davant es va soterrar al cementeri del començament del camí d’Alcoi ( el que coneixem com el “cantó de la promesa”. La expansió del Raval del Fornet va fer que el cementeri es traslladara, ja al segle XIX (1864) a la ubicació actual.
Era costum, quasi sempre prèviament demanada per el difunt, ser soterrat amb l’hàbit de Sant Francesc, inclús abans de la existència del Convent.
Cal referir algunes anotacions de interés:
A 10 de henero de 1646 traxeron un muchacho muerto de la Galera Capitana de Paulo Francisco Doria, Genovesa, que se desia Francisco Maria Xandre de edad de 14 años natural de la Valle de Pía, hiso relación el Capellán y otros muchos soldados y marineros havia muerto con todos los sacramentos, y por ser pobre lo enterré por amor de Dios, está enterrado en el Vaso de las Almas.
A 17 de noviembre 1646 mataron a don Vicente Tous apenas pudo alcanzar las unctiones del Sacrto. De la Extremaunción.... Vicente Tous era Alcayd del Castillo de Cap Negret.
En el año 1774 moren 219 “albats” por una “epidemia de viruela”.
El 22 de març de 1775 “murió ahogado en el rio de la Villa de Altea, pasando dicho río, Claudio Denabache, mancebo, de nación francés”. També moriren ofegats “en este rio de Altea” , el 16 de maig del mateix any, Gabriel Fluxá de Benissa y Jaime Ripoll.
El 13 de agost de 1776, Sebastián Silvestre murió despeñado, recibido el Sacramento de la Extremaunción.
Mor don Vicente Thous el 2 de setembre de 1776. “Hizo testamento ante Juan Miquel; señala para su alma cien libras de las cuales mandó se saquen quarenta libras para el Hospicio. Manda y quiere que se cargue en la hermita de San Joaquín de dicha Villa de Altea una dobla por cien años la que se deberá celebrar en el día y fiesta de dicho Santo, dando cada año de limosna doce sueldos, cuyo cargamento se deberá hacer en la Heredad del Palaciet, término de esta Villa”.
Hi hagueren donacions per a la creació d’un hospital al carrer Major. Així, a l’any 1801 don Joaquin Rostoll i López, “presbítero exclaustrado Sacerdote, vecino de esta Villa, de 56 años testó entre otras donaciones legó...... una casa de Abitación situada en la calle Mayor de esta Villa....a la Junta de Beneficencia de esta villa fundando en ella un hospital para asilo de pobres enfermos de esta Parroquia....
Ja en la mitjania del segle XVIII era present la devoció al Stm. Crist del Sagrari: així veem que el difunt Juan Antonio Lloret deixa en el seu testament del 27 de setembre de 1739 “un legado para el Altar del Santo Crist de esta Església”.
En 1805 Christoval Martínez senyala, entre d’altres llegats, “la celebración de misas resadas por su alma y la de su difunta consorte Ignacia Vanocha al Santísimo Crist del Sagrario. En davant, els llegats per a misses al Santíssim Crist del Sagrari són habituals, lo que mos mostra que la devoció al Crist ja estava arrelada.
A l’any 1854 Altea va sofrir una gran epidèmia de còlera. Durant els 30 dies del mes de setembre hi va haver 209 defuncions, amb deu de 15 soterraments (dia 15) i 12 (dia 14).
En les inscripcions de casaments podem comprovar la connexió de totes les famílies alteanes al llarg dels quatre segles: els descendents dels Morales, Barber, Alvado, Martínez, Martí, Nomdedéu, Llinares, Ronda, Ripoll, Beneyto, Sellés, Rostoll, Gregori i altres que varen poblar la nova Altea a les primeries del segle XVII, han unit els seus cognoms mitjançant matrimonis, la qual cosa mos fa dir que en la actualitat el poble d’Altea constitueix una gran família, tot considerant als que han vingut de fora i han trobat acomodo al nostre poble i de la seua alteania no es posa dubte.
Si atenem al “Llibre padró de censos”, mos trobarem en un registre recordatori de les testamentaries dels difunts alteans que, per la salvació de la seua ànima, assignaven als seus testaments llegats per a misses, aniversaris i “dobles”, els quals pagaments haurien de fer-se de les rendes de terres o altres propietats del seu patrimoni, que els hereus o marmessors havien de fer efectiu. Els rectors tenien molt en compte estos llegats que, en la part que afectava a la Església, registraven al llibre de censos i que suposava una bona part dels seus ingressos.
D’eixe llibre de censos es pot extraure nombrosa informació de la vida social i religiosa dels alteans dels segles XVII i XVIII: les famílies alteanes, els topònims de les partides, llocs, carrers i places i altres indicadors com sendes, camins o séquies que delimitaven propietats.
Hem vist un breu resum del contingut dels llibres de la Parròquia de la Mare de Deu del Consol. Els seus textos estan a la espera d’aquells alteans que tinguen curiositat per conéixer als seus avantpassats i trobar els seus orígens familiars.
Per últim, desitjar a tots els Càrrecs Festers i a tot el poble, que disfruten de les festes al Santíssim Crist i els Moros i Cristians en Honor de Sant Blai.

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.

EMISSIÓ EN DIRECTE