Avisos
Actualment sense incidencies

domingo, 12 de octubre de 2003

Pregó 2003


2003 JOSEP JOAN LANUZA LLINARES 

Festers i festeres.
Sr. Alcalde-President.
Excm. Corporació Municipal.
President i Junta Electa de l ́Associació de Moros i Cristians Sant Blai d’Altea. Clavari, Clavaris d’honor i Majorals del Cristo.
Reina Major, Reina infantil i dames d’honor.
Poble d’Altea.

Bona gent, bona nit i bones festes a tots i a totes.

Vos parla un fester com vosaltres ni més ni menys. Per tant sé que tinc que fer el pregó breu, perquè tots tenim ganes de festa, però amb la més plena llibertat de dir el que pense de les nostres estimades festes.

Un amic poeta, Marc Granell, definia la felicitat com: “Instant pur que el desig recorda”.

Vos dic que un dels moments de més felicitat va ser quan el president de l ́Associació, Pepe Serrat, em va cridar per a comunicar-me la decisió de la Junta Electa per a que realitzara el pregó de festes d’aquest any. És el més que pot demanar un fester com jo, haver estat fundador de les festes, càrrec fester; president de l ́Associació, estar sempre en la festa i fer el pregó

Per tant en primer lloc l’agraïment personal a la Junta Electa i al seu President i estimat amic, Pepe Serrat, i transmetre la meua més estimada admiració a uns festers que estan tot l’any treballant per tots nosaltres.

Gràcies en nom de tots.

Des d’ací vull felicitar públicament a una Comissió de Festes del Crist que en l’any 1979, varem tindre la decisió i la valentia d’iniciar la transformació de les nostres festes, fent-les més participatives.

Felicitacions i gràcies, Comissió del Crist 1979.

Aquest mateix any s’iniciaren les festes de Moros i Cristians, amb molt esforç. Es van formar diverses companyies, entre les quals la desapareguda El Castell, Bèrnia, Mitja Lluna i, com no, la que va sortir de la Comissió de Festes del 79, la meva Sarraïns.

Felicitacions en el 25 Aniversari dir-vos que sense el vostre esforç constant hui no estaríem ací. Moltes felicitacions i esperem trobar-nos d’ací 50 anys.

Per tant em permetreu unes reflexions:

Vull parlar-vos de festa, d’una festa unida i cada vegada més participativa.
Crec que és necessari acabar amb l’expressió Crist i Moros i Cristians, és necessari unir la festa, cada vegada més ens necessitem els uns als altres i hem d’aportar i millorar tots els recursos necessaris per afer unes festes grans i participatives.

A cap veí d’Altea se li pot privar de la il·lusió de ser Majoral del Crist, està en el seu ple dret.
Ni cap fester que haja estat en els moros deu d’oblidar que ser Majoral del Crist, és ser un any en que l ́Associació junt amb tots estem permanentment treballant per a que els joves i no tan joves pugen participar de la festa.

 El protagonisme de la festa han de tenir-lo els càrrecs festers de moros i cristians conjuntament amb les reines i dames per igual.
És necessari reestructurar les nostres festes.

Ningú ha de fer i desfer per pur protagonisme; ho ha de fer amb diàleg, amb compressió i la tolerància de tots, amb un únic fi.

Fer tot el possible per a que cada vegada participen més ciutadans en les Festes Patronals de Moros i Cristians.

Vos dic açò per experiència, veure nàixer, créixer i participar als teus fill en la festa és una de les majors satisfaccions que un fester por tindre.

A 1979 a Altea era impensable realitzar unes festes de Moros i Cristians – ho hem aconseguit – hem de conservar-les i millorar-les.

Però al mateix temps, reclameu la vostra pròpia llibertat individual i tindrem tots la llibertat col·lectiva.

Rebutgeu amb força el que no és bo per a ningú.

Embriagueu-vos de plaers bons de la vida i compartiu-los amb tot el món. El menjar.
La música.


Els amics.


El sentir.

La comunicació.

La satisfacció plena d’alegria i d’amor en total llibertat.

La festa es tot açò: compartir i gaudir.

Quan la nostra festa complia 10 anys, vaig composar un poema per a celebrar l’esdeveniment, modificant 10 anys per 25 deia: 

Trajes daurats, màgics colors I la llum clara d’Altea, escenari just per a la festa. Senyeres onejant altives, estendards, testics silenciosos de 25 anys d’alegria, pau... vivint noves il·lusions, 25 anys cremant pólvora i soterrant aquelles coses, que aparten als homes, I les cases blanques del meu poble lluint del bell nou I per 25 anys més, els millors dies de festa i convivència.

Eixa convivència necessària en tot moment, va ocórrer també en el segle XI en la nostra comarca, La Marina, en eixa època, Dénia era un espai modèlic entre jueus, cristians i musulmans, i entre una gran diversitat de llengües estrangeres deia el poeta àrab Ibn Al Labbana: Beu i gaudeix del verger: alegra ́t que la vida fuig.

Hem d ́alegrar-nos tots de la festa.

I per tota ella vos demane una ultima cosa, vull fer un gran homenatge a tots els festers i festeres.

Vos necessite a tots.

En acabar el pregó, vull que tots junts pronunciem les paraules màgiques de l ́inici de la festa que es: “Avant la festa i visca la festa”, per tots els festers i festeres que hui no estan físicament ací amb nosaltres, però si estan en l ́ambient, perquè sense el seu esforç hui no estaríem ací, va per tots ells.

Hi ha tres coses importants en la festa de moros i cristians:
  • La música: demane a tots els músics que ens facen vibrar amb el pas-doble.
  • Els festers: que criden fort amb mi: “Avant la festa i visca la festa”.
  • I el foc: el posaràn els que hui no estan fisicament però que segueixen estant
    entre tots nosaltres.

Agafeu-vos de les mans, els uns amb altres, i a la fi abraceu-vos i beseu-vos d ́alegria i felicitat compartida.
Molt bones festes a tots i totes! Moltes gràcies.
Fins sempre!
Tots junts anem a dir:


Avant la Festa i visca la Festa!.

EMISSIÓ EN DIRECTE