Avisos
Actualment sense incidencies

sábado, 12 de octubre de 2002

Pregó 2002


2002 ANTONIO LLORET RIPOLL 

Excm. Sr. Alcalde. Sr. President de l ́Associació de Moros i Cristians Sant Blai, Sra. Regidora de festes, autoritats, càrrecs, clavaris, regines, festers i amics. Bona nit.

Per començar permeteu-me que hem disculpe per ocupar un lloc tan privilegiat com aquest i ostentar un càrrec que humilment crec, em queda algo gran, i més quan mire als meus antecessors, però que en fa tan feliç que no el vaig poder rebutjar. Per favor, no prengeu represàlies contra els responsables, i a canvi vos faré l ́obsequi de la brevetat en benefici de la festa.

M ́agradaria molt poder dir que tenim unes festes des de temps immemorials, antiquíssimes, però no puc perquè la nostra festa és jove. Encara que moltes de les primeres imatges que tenim siguen en blanc i negre, quan un grup d ́aventurers, que tots coneixem, es van llançar a l ́odisea de formalitzar una festa.

I ara, ara és quan tots nosaltres estem en disposició d ́aconseguir que algun dia. En un futur, quan ningú dels que estem ací. Estiga en eixe moment, algú parlarà de festes ancestrals, de festes amb molta tradició, i se’n recordaran de nosaltres i de tants altres que vindran que no van deixar que el foc de la festa s’apagarà, i estaran agraïts, perquè ells també pensaran que no hi ha res més bonic, que deixar als nostres fills la festa que les ha vist nàixer i per això hem de lluitat tots. I tots sentir-nos responsables, tant les de ahi baix com les d ́ací d ́alt.

No m’apeteix res parlar-vos de les excel·lències el nostre poble ni de la seva meravellosa gent, perquè ja està massa dit. I a més a més és evident, que és clar que som els millors, que tot ho fem bé, que som els més guapos i sabuts, que no tenim iaia, que la raó és patrimoni nostre. Eixes creences no ens fan avançar ni progressar, ens acomoden i no som capaços d’entreveure un canvi tan necessari per a tots.

A m’agradaria més parlar-vos de les nostres carències, de les nostres limitacions, dels obstacles, però no és nit d’això, vos parlaria de que ningú som perfectes, de que tots tenim errades, i de que hi ha que ser tolerants, perquè els que es ben cert es que quasi tots volem el millor per a la nostra festa i el temps s’encarregarà de donar raons.

Mentres tant jo demanaria una major implicació i ajuda a l ́Associació. No penseu que hi ha cap hermetisme, ni portes tancades, tots cabem, tots fem falta. 

Però, per favor, no ens queixem des de l’anonimat, ni mai menyspreeu el treball dels que estan al front perquè ells són els autèntics sacrificats mentre tots estem de festa i per això es mereixen tot el respecte del món.

I jo, jo mateix sóc el més gran dels egoistes, perquè cansat d ́eixe sacrifici he deixat l ́Associació per la família, he canviat el anar a fer el que meu donen fet. I ells, no sé si com a premi o com a càstig, m ́han fet tindre un dels honors més grans que li cap un destorbem. Ningú pot negar que hi ha un aglutinament d ́actes que requereixen estar en plena forma de acudir a tots. I a la fi es va, i es compleix, però tot hi ha que dir-ho.

Amb un gran esforç, per experiència ho puc dir,com també vos puc dir que algun dia trobarem eixa paraula que farà que les nostres festes, les dos, tinguen un equilibri que permetrà a tots estar en tots els actes, el temps donarà raons.

L ́immensa majoria dels que ací estem, comencem a sentir la grandesa de la festa des de que fa uns moments escoltem les primeres notes de la festa, però hi ha unes persones que porten tot l ́any notant eixes sensacions, fins i tot en somnis estan vivint la festa i al mateix temps implorant a tots els sants que celebrem en el poble que no són pocs per a que tot ixca bé.

El ser un càrrec fester és algo que va més enllà de la passió festera: et fa descobrir noves amistats dispostes a ajudar-te i que mai no hagueres imaginat. 

Provoca un augment de la capacitat de treball dels teus companys que et deixa gratament sorprès i contagia d ́ilusió a tota una família que es volca amb tu, quan tu no esperaves tant.

Amics, companys i família, els tres pilars del càrrec. I de tots ells va recordan- se ́n mentres travessa l ́avinguda dalt d ́una carrossa que pot viure un fester. En sap molt greu que sols sigueu uns quants els qui hi pugueu sentir algun dia. 

Però al mateix temps, el càrrec necessita un dosi extra de respecte i compressió per part de tots, i és l ́únic que m ́atreveria a demanar-vos, perquè ells, els càrrecs, sempre donen més del que poden per a tots nosaltres.

I parlant de donar, permeteu-me l ́osadia de fer-vos un regal.
El millor dels regals, la música, perquè la música és la festa, i perquè tenim un amic, i que sort ser el seu amic, i que sort tenir-lo en la meua filà.

Al que la naturalesa o la fortuna o el saber l’han dotat de la capacitat de crear les millors harmonies festeres amb les que enriquim el nostre sentir-se un poquet partícip de tot allò que hem aconseguit i poder a la fi, confirmar, com el temps sí que li dona la raó al nostre benvolgut amic quan repetim i repetirem per sempre les seves venerades paraules.

Avant la Festa i visca la Festa!. 

EMISSIÓ EN DIRECTE