Cartell 2022
Es presenta davant el auditori del parc de l'aigua, el cartell de festes de Moros i Cristians d'Altea 2022.
Mostrando entradas con la etiqueta Hemeroteca. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Hemeroteca. Mostrar todas las entradas
viernes, 1 de diciembre de 2017
Els Moros I Cristians una festa de l'amistat
Nicolás Borja Pérez
La festa de moros i cristians és història, religió, tradició, cultura, convivència, i podriem dir que moltes altres coses, i és eixa convivència la que porta l’amistat.
En un món cada vegada més globalitzat, deshumanitzat, intolerant, avariciós, ple d’envejes i en una gran pèrdua de valors, apareix la nostra festa com una illa, on com um bàlsam, ens porta per uns mesos a l’any a ser millors i a conviure,ací cap tot el món, siga quin siga el seu pensar, sexe, religió, raça, arribant a la igualtat.
És l’any 1980 quan comence la meva vida festera a la filà Cristians d’Altaia i desprès a la filà Moros Malvins, on em vaig adonar de la gran compactació social que va tindre la nostra festa.ÉS la Festa de l’Amistat. Les resposabilitats festeres locals, comarcals i fins fa poc nacionals, han fet que el grup d’amics i amigues augmentara cada vegada més, perque a la fí, en la festa com en part de la vida, lo que que ens queda es eixa AMISTAT en majuscules, sense esperar res més a canvi, simplement això AMISTAT.
Es per aixó que des d’ aquesta oporunitat que m’ ha donat la Federació de Moros i Cristians Sant Blai,desitjar que gaudim, cadascú des de les nostres responsabilitats festeres, de les nostres festes, de l’amistat i la germanor.
AVANT LA FESTA I VISCA LA FESTA !!!!
La festa de moros i cristians és història, religió, tradició, cultura, convivència, i podriem dir que moltes altres coses, i és eixa convivència la que porta l’amistat.
En un món cada vegada més globalitzat, deshumanitzat, intolerant, avariciós, ple d’envejes i en una gran pèrdua de valors, apareix la nostra festa com una illa, on com um bàlsam, ens porta per uns mesos a l’any a ser millors i a conviure,ací cap tot el món, siga quin siga el seu pensar, sexe, religió, raça, arribant a la igualtat.
És l’any 1980 quan comence la meva vida festera a la filà Cristians d’Altaia i desprès a la filà Moros Malvins, on em vaig adonar de la gran compactació social que va tindre la nostra festa.ÉS la Festa de l’Amistat. Les resposabilitats festeres locals, comarcals i fins fa poc nacionals, han fet que el grup d’amics i amigues augmentara cada vegada més, perque a la fí, en la festa com en part de la vida, lo que que ens queda es eixa AMISTAT en majuscules, sense esperar res més a canvi, simplement això AMISTAT.
Es per aixó que des d’ aquesta oporunitat que m’ ha donat la Federació de Moros i Cristians Sant Blai,desitjar que gaudim, cadascú des de les nostres responsabilitats festeres, de les nostres festes, de l’amistat i la germanor.
AVANT LA FESTA I VISCA LA FESTA !!!!
Ida y Vuelta
"IDA Y VUELTA", MES QUE UN PASDOBLE
Anna Falgàs Alvado
Crec que parle en nom de tots els festers d’Altea quan dic que, quan escoltem els primers acords del pasdoble Ida y vuelta, amb els metalls com a pregoners, els pèlsse’ns posen de punta... En eixe moment ens entren unes ganes indescriptibles de corejar i ballar el nostre himne! Perquè sí, l’Ida y vuelta no és només un pasdoble; és un himne,l’himne de tots els festers d’Altea; l’himne que dóna inici a les nostres festes i que també les tanca. És, per tant, una de les músiques que distingeix les festes d’Altea,perquè aquest pasdoble només s’interpreta al nostre poble. Però, el que poca gent sap, ésla curiosa història d’aquest pasdoble, la creació del qual es remunta a la dècada de 1960 del segle passat.
Aquest pasdoble, com segur que molts pensàvem, no es va crear per a les nostres festes, sinó que el seu compositor, José Pérez Almiñana, «el Mestre la Música», el va compondre en algun moment de la dècada de 1960 quan anava de camí de Callosa d’enSarrià, junt amb la ja desapareguda Orquesta Azul. Durant aquest viatge va començar a ploure i van haver de parar fins que la pluja parara, i va ser aleshores quan José Pérez Almiñana va començar a xiular una melodia que, omés va poder, la va transcriure en un paper.
El seu fill, Francisco Pérez Devesa, anys després, concretament en 1979, el mateix any que es van crear les Festes de Moros i Cristians a Altea, va trobar aquesta melodia i va decidir instrumentar-la, convertint-la així en un pasdoble; un pasdoble que les nostres festes adoptarien com a himne al voltant de l’any 2000 de la mà de la Junta del’Associació de Moros i Cristians Sant Blai (l’actual Federació), amb Pepe Serrat com a president. Aquella junta va pensar que Altea necessitava un himne propi, i, quin millor que un pasdoble animat i escrit per un alteà. Des d’aquell moment és un pasdoble ques’ha convertit en peça obligada en el Pregó de les festes, que és el primer acte oficial, marcant l’inici d’aquestes.
Si ens n’anem d’Altea, poques persones coneixeran aquest pasdoble, però, a pesar de tot, té una anècdota que l’acompanyarà per sempre: el pasdoble va ser interpretat en l’acomiadament del Papa Benet XVI a l’Aeroport de Manises, després de la seua visita a València amb motiu de l’Encontre Mundial de Famílies.
Com heu pogut observar, el nostre himne és encara més jove que les nostres festes (quantes coses ens queden per aprendre als festers més joves!) i com tot, amaga una curiosa història darrere.
Ara és hora de pronunciar les paraules màgiques i imaginar que estem al pregó i sonen les primeres notes... AVANT LA FESTA I VISCA LA FESTA!
Crec que parle en nom de tots els festers d’Altea quan dic que, quan escoltem els primers acords del pasdoble Ida y vuelta, amb els metalls com a pregoners, els pèlsse’ns posen de punta... En eixe moment ens entren unes ganes indescriptibles de corejar i ballar el nostre himne! Perquè sí, l’Ida y vuelta no és només un pasdoble; és un himne,l’himne de tots els festers d’Altea; l’himne que dóna inici a les nostres festes i que també les tanca. És, per tant, una de les músiques que distingeix les festes d’Altea,perquè aquest pasdoble només s’interpreta al nostre poble. Però, el que poca gent sap, ésla curiosa història d’aquest pasdoble, la creació del qual es remunta a la dècada de 1960 del segle passat.
Aquest pasdoble, com segur que molts pensàvem, no es va crear per a les nostres festes, sinó que el seu compositor, José Pérez Almiñana, «el Mestre la Música», el va compondre en algun moment de la dècada de 1960 quan anava de camí de Callosa d’enSarrià, junt amb la ja desapareguda Orquesta Azul. Durant aquest viatge va començar a ploure i van haver de parar fins que la pluja parara, i va ser aleshores quan José Pérez Almiñana va començar a xiular una melodia que, omés va poder, la va transcriure en un paper.
El seu fill, Francisco Pérez Devesa, anys després, concretament en 1979, el mateix any que es van crear les Festes de Moros i Cristians a Altea, va trobar aquesta melodia i va decidir instrumentar-la, convertint-la així en un pasdoble; un pasdoble que les nostres festes adoptarien com a himne al voltant de l’any 2000 de la mà de la Junta del’Associació de Moros i Cristians Sant Blai (l’actual Federació), amb Pepe Serrat com a president. Aquella junta va pensar que Altea necessitava un himne propi, i, quin millor que un pasdoble animat i escrit per un alteà. Des d’aquell moment és un pasdoble ques’ha convertit en peça obligada en el Pregó de les festes, que és el primer acte oficial, marcant l’inici d’aquestes.
Si ens n’anem d’Altea, poques persones coneixeran aquest pasdoble, però, a pesar de tot, té una anècdota que l’acompanyarà per sempre: el pasdoble va ser interpretat en l’acomiadament del Papa Benet XVI a l’Aeroport de Manises, després de la seua visita a València amb motiu de l’Encontre Mundial de Famílies.
Com heu pogut observar, el nostre himne és encara més jove que les nostres festes (quantes coses ens queden per aprendre als festers més joves!) i com tot, amaga una curiosa història darrere.
Ara és hora de pronunciar les paraules màgiques i imaginar que estem al pregó i sonen les primeres notes... AVANT LA FESTA I VISCA LA FESTA!
40 Aniversari festes altea
Villolo19
Aquell 1979 les primeres Filaes van omplir el Passeig Sant Pere d ́una nova il·lusió que es plantejava davant la mirada del poble com una arrodonir les Festes Majors d ́Altea, i d ́un temor per altres i desig de que allò no anara endavant, que sols era una aventura passatgera i momentània; però no. Ja fa
Aquell 1979 les primeres Filaes van omplir el Passeig Sant Pere d ́una nova il·lusió que es plantejava davant la mirada del poble com una arrodonir les Festes Majors d ́Altea, i d ́un temor per altres i desig de que allò no anara endavant, que sols era una aventura passatgera i momentània; però no. Ja fa
40 anys d ́aquella nova aventura, i la Festa ha anat prenent forma, augmentant el nombre de festers i festeres, i s ́ha tornat una part important per omplir al mes de setembre els nostres carrers de sentiment fester amb la pólvora, música, seguicis, ambaixades, i una qüestió que ha estat passant any rere any: records, amics, germanor i un increment turístic, econòmic i social durant aquestes dades a la
nostra Vila.
Mitja Lluna, Cebers, Companyia Sarraïns, El Castell, Benemussa, Moros de Bèrnia i Cora d ́Algar van ser les primeres, i en 40 anys; han existit, ens han deixat i encara segueixen algunes per donar fe de tot el que va ser l ́inici d ́aquesta nova aventura dels Moros i Cristians.
No ha estat un viatge baladí, ple de traves i costera amunt; mai millor dit. Ha estat un viatge ple de treball i esforç que anat consolidant-se, prenent forma i sent a dia d ́avui, com s ́ha demostrat, una gran base, un foment, una gran amalgama de creences, punt de vista diferents, caràcters dispars i amb alteans i alteanes amb ganes de fer les coses ben fetes i de lluitar per fer la nostra Festa més gran si cap. Mostra fefaent està en que tots els actes s ́omplin de públic, que les nostres ambaixades ja són referent de grans interpretacions, i els nostres seguicis són
nostra Vila.
Mitja Lluna, Cebers, Companyia Sarraïns, El Castell, Benemussa, Moros de Bèrnia i Cora d ́Algar van ser les primeres, i en 40 anys; han existit, ens han deixat i encara segueixen algunes per donar fe de tot el que va ser l ́inici d ́aquesta nova aventura dels Moros i Cristians.
No ha estat un viatge baladí, ple de traves i costera amunt; mai millor dit. Ha estat un viatge ple de treball i esforç que anat consolidant-se, prenent forma i sent a dia d ́avui, com s ́ha demostrat, una gran base, un foment, una gran amalgama de creences, punt de vista diferents, caràcters dispars i amb alteans i alteanes amb ganes de fer les coses ben fetes i de lluitar per fer la nostra Festa més gran si cap. Mostra fefaent està en que tots els actes s ́omplin de públic, que les nostres ambaixades ja són referent de grans interpretacions, i els nostres seguicis són
més que admirats. La cura amb el que es tracta tot és més que un regal per als sentits, és una forma de viure.
Els records d ́aquelles primeres Ambaixades i Entrades entre ells vehicles aparcats en l ́Avinguda, les colles de joves que van
començar a crear Filaes més que consolidades a dia de hui; aquells moments de donar protagonisme als actes com es mereixen i el trencaclosques que suposava crear i donar forma al que s ́havia creat de nou, han fet que hui en dia, la nostra Festa de Moros i Cristians estiga pel nombre de festers i festeres, i per la majestuositat de les nostres Entrades com a referent per a molts; però açò és com tot, no sols hi ha que crear, sinó mantenir i lluitar per allò amb el que es creu.
La nostra Festa va endavant, amb el cap ben alt i disposta a donar-ho tot per Altea i amb Altea. La Festa no és un simple: ja ha passat; sinó una història amb història que és realitat en el present i camina cap a un gran futur, sempre i quan; els festers que són els artífexs d ́ella estiguen dispostos a lluitar i deixar-se la pell per ella.
començar a crear Filaes més que consolidades a dia de hui; aquells moments de donar protagonisme als actes com es mereixen i el trencaclosques que suposava crear i donar forma al que s ́havia creat de nou, han fet que hui en dia, la nostra Festa de Moros i Cristians estiga pel nombre de festers i festeres, i per la majestuositat de les nostres Entrades com a referent per a molts; però açò és com tot, no sols hi ha que crear, sinó mantenir i lluitar per allò amb el que es creu.
La nostra Festa va endavant, amb el cap ben alt i disposta a donar-ho tot per Altea i amb Altea. La Festa no és un simple: ja ha passat; sinó una història amb història que és realitat en el present i camina cap a un gran futur, sempre i quan; els festers que són els artífexs d ́ella estiguen dispostos a lluitar i deixar-se la pell per ella.
Altea: Música i Festa
ALTEA: MÚSICA I FESTAAnna Falgas Alvado
Des que estudie a Granada he volgut sempre mostrar la nostra cultura, les nostres festes i sobretot la nostra música. Al 2016 vaig tindre eixa oportunitat i no vaig dubtar en aprofitar-la. Van ser molts mesos de faena, però vaig aconseguir redactar, en un mateix document, la curta però intensa història de la música festera a Altea. Eixe treball no haguera sigut possible si Miquel Alcalde i Jimmi no hagueren posat de la seua part per a ajudar-me.
Em centraré només ara en com va arribar la música festera a un poble comAltea, i en fer un llistat de la nostra música, que n’és molta.
Encara que és cert que la música festera portava existint més de 150 anys (laprimera marxa de la història data de 1817), no va ser fins a l’any 1979 que no es va escoltar una marxa a Altea, coincidint amb la que seria la primera entrada de moros i cristians del nostre poble. Tot i això, la Banda de la Societat Filharmònica Alteanense no va interpretar una marxa en un concert fins a l’any 1981, on es va interpretar la marxa mora Zalé Arráez, però, a partir d’aquell moment, la banda va anar prenent importància dins del món de la interpretació de música festera, tant dins de la festa com en contextos no festius, participant en la coronació de les reines i la presentació de vestits, enregistrant un CD, organitzant el ja desaparegut Concurs de Composició i hui en dia, el tradicional Concert de Música Festera. I no només la SFA es va implicar, també la Societat Recreativa Musical d’Altea la Vella va crear el Certamen de Música Festera; igual que l’Associació de Moros i Cristians Sant Blai el també desaparegutCertamen per a Gran Colla de Dolçaines i Tabals.
Però, quan i com va ser que vam començar a tindre música exclusiva a Altea?
Encara que l’origen de la Festa de Moros i Cristians a Altea va ser l’any 1979, lafesta no va tindre la seua primera marxa pròpia fins a l’any 1989, deu anys després de la seua creació, ja que, fins al moment, les filaes que ja existien feien les seues entrades amb marxes creades per a altres poblacions. A partir d’aquest any, Altea comptarà tots els anys, com a mínim, amb una marxa nova, dedicada a les filaes, càrrecs festers o a la comissió de festes o Reines del mateix any.
A continuació podrem observar un llistat de les marxes i pasdobles de la festa alteana, classificats per gèneres:
Pasdobles
Pasdobles
- - Ida y vuelta (1979) A. Piquero y F. Pérez Devesa
- - A Mitges (2002) J.F. Ripoll Martins y D. Ferrero Silvatge
- - Elianoam (2012) J.F. Ripoll Martins
- - Oltra (2013) D. Lemus Hernanz y M. Llinares Montiel
- - De l'Ajuntament a l'Església (2014) J.F. Ripoll Martins
- - Javier i Maria (2016) J.F. Ripoll Martins
Marxes de Processó
- - Crist del Sagrari (1999) J.F. Ripoll Martins
- - Sant Blai d'Altea (2004) J.F. Ripoll Martins
Marxes Cristianes
- - Els Cebers (1989) P. Sánchez Torrella
- - Al Rei Cristià Toni Berenguer (1990) J. Pérez Vilaplana
- - Cristians d'Altaia (1991) J.F. Ripoll Martins
- - Templaris d'Altea (1992) J.F. Ripoll Martins
- - Paqui la Rellotgera (1994) J.F. Ripoll Martins
- - Rei Cristià'95 (1995) J.F. Ripoll Martins
- - El Sariero (1997) J.F. Ripoll Martins
- - Maseros d'Altea (1999) D. Igual Fraile
- - Els Arquers i Manolet (2003) J.R. Ripoll Borja
- - Cristians de la Muralla (2003) J.R. Ripoll Borja
- - Patricia (2004) J.F. Ripoll Martins
- - Abanderada María Beneyto (2006) L. Molina
- - Pare i Fill (2006) J.S. González Moreno
- - Alferes Maria (2006) J.F. Ripoll Martins
- - Paco Rei (2007) J.R. Ripoll Martins
- - Trino Ambaixador (2007) J.S. González Moreno
- - Alonso Conqueridor (2008) J.F. Ripoll Martins
- - Maria José Ambaixadora Cristiana (2008) R. Garrigós
- - Arantxa (2008) J. Ma. Aladid Romera
- - Fanfàrria per a un Regnat (2009) J.F. Ripoll Martins
- - A Rafa (2011) J.R. Ripoll Borja
- - Xelo (2012) J. Molina Calatayud
- - Alferes i Fill de Rei (2012) J. F. Ripoll Martins
- - Creu d’Amèlia (2015) R. García i Soler
Marxes Mores
- - Cora d'Algar (1992) R. Talens Pelló
- - Al Rei Moro Cristóbal Pla (1995) J.F. Ripoll Martins
- - Guàrdia Negra (1996) J.R. Ripoll Borja
- - Laura Sarraïna (1997) J.F. Ripoll Martins
- - Els Tuareg (1997) J.R. Ripoll Borja
- - Mascarats (1998) J.F. Ripoll Martins
- - Pere d'Almorávides (1999) J.R. Ripoll Borja
- - Moros de Bérnia (2000) J.F. Ripoll Martins
- - Maldo l'Ambaixador (2001) J.F. Ripoll Martins
- - Els Cunyats (2002) J.R. Ripoll Borja
- - Maria Teresa (2003) J.V. Asensi Seva
- - Berebers d'Altea (2003) J.F. Ripoll Martins
- - Mari Ángeles Reina Mora (2005) J.V. Asensi Seva
- - Als Moros Mut (2007) J.F. Ripoll Martins
- - Martí l'Alferes (2008) J.S. González Moreno
- - Palmera l'Ambaixador (2008) J.F. Ripoll Martins
- - al-Xema (2008) J.M. Berenguer
- - Al Rei Peño (2009) F. Lanuza Morales
- - Alférez Andrés Cortés (2009) A. Valero Castells
- - Mitja Lluna (2014) J.Ma. Aladid Romera
- - Malvins (2016) J.S. González Moreno
Pense que després d’haver estat investigant en llibres d’Altea i en elsarxius de la Societat Filharmònica Alteanense i l’Associació de Moros iCristians, he arribat a la conclusió de què Altea ha aportat molt al món de la
música festera, tant per totes les obres estrenades al nostre poble com per ladifusió de les mateixes o d’altres, mitjançant els certàmens realitzats i en l’actualitat, al concert anual.
De tant en tant, caldria parar i pensar en tot el que tenim ací, a pesar de ser una festa jove, i valorar més el que és nostre abans que les coses de fora, perquè no sempre el sant de més lluny fa més miracle...
De tant en tant, caldria parar i pensar en tot el que tenim ací, a pesar de ser una festa jove, i valorar més el que és nostre abans que les coses de fora, perquè no sempre el sant de més lluny fa més miracle...
martes, 10 de octubre de 2017
domingo, 4 de octubre de 2015
Hemeroteca
Guardem tota la informació!
Tenim la sort de gaudir d'una àmplia hemeroteca, que anem ampliant any a any gràcies a les juntes electes que s'encarreguen d'arxivar material així com gent que desinteressadament aporta per al fons de l'hemeroteca de la federació.
ací podeu gaudir d'un ampli repertori que anem ampliant constantment, any a any amb tota la informació que ens arriba i podem digitalitzar.
Suscribirse a:
Entradas
(
Atom
)
EMISSIÓ EN DIRECTE
