2010 PAQUI AZNAR 

Festeres, festers, amics tots, molt bona nit. Segurament vos estareu preguntant per què m ́ha tocat a mi fer el pregó d ́enguany. Això mateix vaig dir jo quan Jordi i Maria, en nom de la Junta Directiva de l ́Associació, m ́ho va proposar. Bé, la resposta es molt fácil: jo vaig ser la primera reina cristiana. De xavo broma, eh?

Esta història comença ja fa 16 anys, que es diuen prompte, en una sopà de mig any. Entre cervesa i cervesa. Com que els de Carteia hem de traure sempre alguna novetat (com aquell aspersor d ́aigua que teníem a l ́entrada de la penya, o aquella espècie de moto que tant ha donat a parlar), el cas és que alguns van pensar que estaria bé que jo fóra la reina d ́aquell any.

En aquell temps el president era Pepe Viudes i, quan li ho vam comunicar, la veritat és que no li va agradar massa la idea. En canvi, la seua dona Charo va pensar que estaria molt bé. Era la primera volta que una dona tindria aquell càrrec. I evidentment els comentaris masclistes van arribar... Però la repercussió que van tindre va ser minúscula, i es va dissoldre com el sucre en una tassa de café.

Jo pense que per a ser càrrec, el que siga, només fan falta un parell de coses: la primera és ser fester, i la segona, sentir el nom de la teva penya. Ser home o dona no influís de cap manera ni en la festa, ni en els sentiments propis o dels festers.

A mi em va tocar viure esta primera experiència: sempre hi ha una primera volta per a tot. Per a tot... Per exemple: la primera volta que participes en les festes formant part d ́una penya. Per a mi aquella experiència va començar fa 30 anys amb el Sarraïns. El primer rei Cristià va ser Beneyto; i el primer rei moro, el meu germà, Vicent. Gràcies a ell puc dir que estic jo ací. I estic segura que, on estiga, estarà disfrutant i fent festa. I això... Això és part també de la festa.

Podem igualmente recordar la primera abanderada, Maite; o la primera ambaixadora, Maria José; o –com no!- la primera i l ́última volta del desembarc, quan moros i cristians van acabar a pedradas.

Totes estes primeres voltes, i moltes més, han servit per a anar introduint xicotetes coses bones en la festa. Molts de nosaltres hem ajudar a crear la història de les festes de Moros i Cristians, i continuarem posant el nostre granet d ́arena mentre puguem.
Sé que estaríeu encantats de sentir-me tota la nit. Però com que jo tinc ganes de festa i supose que alguns de vosaltres també, ho faré curt...

Només dir-vos que em sent una privilegiada, com a festera, per haver tingut el meu càrrec. I –com no?- també per poder recordar-lo ara i ací, amb vosaltres, en este pregó. Per a mi és un orgullo haver col.laborat modestamente a fer que Altea –la festa d ́Altea- parle, naturalmente, amb veu de dona.

Sabeu? Hi ha hagut molts anys de festes, de diversió, de sentiments... Però l ́any del regnat sempre serà el que recordaré amb més il.lusió.

Si poguera, ara mateix tornaria a ser reina, però l ́edad no és la mateixa... Vull dir: que l ́aventura del regnat va ser molt imporant per a mi, i que va ser possible gràcies als meus amics de Carteia.


Amics, amigues, Festeres, festers. Disfruteu i viviu les festes. Segon a segon. Vos assegure que valen la pena.

I acabe ja amb el que és el nostre crit de guerra, de manera que... AVANT LA FESTA I VISCA LA FESTA!
 
Top