Avisos
Actualment sense incidencies

miércoles, 12 de octubre de 1994

Pregó 1994


1994 JOSÉ NAVARRO MONTANER “BARRANQUÍ” 

Senyor Alcalde de la Vila d’Altea. Regidor de Festes. Digníssimes autoritats. Presidència i Junta Directiva de l ́Associació Sant Blai. Comissió del Cristo i càrrecs festers alteans i festers tots!

Vaja per davant la honrosíssima invitació que per mig del president de l ́Associació Sant Blai, vaig tindre la satisfacció d’escoltar i l’honor de confirmar, acceptant humilment i espontàniament – molt content, això sí – de fer aquest any el pregó dels quinze anys de festes de moros i cristians.

És més plausible el meu content, perquè vaig tenir el plaer de pronunciar el primer pregó d’aquesta vistosíssima festa, tan sentida.

És per això, que en aquella ocasió les meues paraules van anar encaminades a justificar les nombroses relacions històriques que la cultura àrab i cristiana, van fer del nostre poble una vila culta, treballadora i rica, sense

falsos apegos de falda, quan la faena havia que anar a buscar-la a pocs o molts mils de kilòmetres de distància.

Aneu a permitir-me que aquesta nit el pregó el pronuncie un fester – de a peu – amb voluntat de futur. És per això, notori, que la primera reflexió siga la de comprendre què hem fet, tenim, i lo que és més important, unir-nos en un objectiu necessari per a que la festa vaja endavant. De tot, parlarem.

Fa quinze anys qui podia ser tan optimista i pensar que aquesta nit entre gel·labes mores i cristianes podíem arribar a superar, i a sumar més de mil festers! I qui ens podia dir que sumarien dotze filaes mores i dotze companyies cristianes! Qui de entre tots podia pensar que cinc filaes mores tindríem locals comprats i pagats, i quatre companyies cristianes disfruten del seu local social, fester per damunt de tot! A més a més, de les que no tenen més remei que arrendar qualsevol planta baixa!

Això que podia en aquell any 79 se un somni, avui no sols és una realitat feliç, sinó força jove, seria i poderosa que per a manifestar-se necessita primer de la unió de tots els festers, després de tot el poble i per últim, i de forma més necessària, de les nostres autoritats ací presents i que poden ajudar a fer d ela nostra festa un clam d’arrels fermes, de rails fondes, que el dia de demà, brolle i creix-ca un arbre que mos empare a tots a l’ombra i faja dels nostre poble una vila que desperte admiració, en tot arreu , en qualsevol conversació la festa d’Altea.

I diré com podem arribar a eixa virtut, però primer deixeu-me que vos diga que el dissabte i el dilluns desfilarem prop de mil docents festers – boatos apart – acompanyats per bandes de música i que els quatre dies de festa, 24 bandes tocaran sense parar per admiració de visitants i turistes i disfrut nostre, que les botelles dels nostres locals estan plenes per a obsequiar a totes les persones de bona voluntat – d ́ací i de fora – que vullguen brindar per l ́alegria de la festa i la sàvia comunicació entre la societat en tots els estaments!
I jo vos dic a tots, festers, quans milions puja tota aquesta despesa!

I no és cert que cada ciutadà paguem una festa i com a devots un altra!
I no és, més cert, que ́l pressupost que rep l ́Associació és completament irrisori!
I no és més cert – per acabar que ́ls festers paguem dos festes, ens falta espai físic, per a consumar el nostre acte fester!

O no és ridícul, l ́entrà – el desfile – en un carrer de tres cents metres, en la fortuna que val comprar, arrendar, vestir trajes per a desfilar al compàs de 24 bandes de música!
Festers, tant per a tan poquet!
Un any de treball i faena per a 300 metres?
Si aquest carrer pareix un passadís de qualsevol Ministeri a Madrid o Conselleria a València!
Però diguem que els temps estan canviant.

Cert serà quan, des d ́ací, podem contemplar, que el pròxim any aquest carrer aplegarà al poliesportiu, i ja estem entrant en el futur, sols falta, que quan ja estiga asfaltat, la Entrada serà una de les més boniques de la província, que és dit per el món fester.

Vos imagineu, des de així mateix, vorer com venen, tot el cel cobert de llumetes amb motius alteans i festers, de penons de les nostres filaes i companyies, de senyeres alteanes i de la nostra comunitat, i perquè no, de murta engalanada, que no falta en ninguna festa alteana!
Vos imagineu l ́ efecte de vorer el bàndol moro o cristià – vore ́l des d ́ací mateixa – quan arribe a eixa baixaeta que desnivela l ́avinguda – a l ́altura del molí de Nazario?

Vos imagineu que vorem l ́exèrcit despelgat, a una altura – on ara estem – més asombrós l ́efecte dels vestits en eixe metro i mig de desnivell, més tot lo que vindrà darrere?

O vorem, si el carrer s ́allarga!
I posats a pensar en el futur, quí pot privar-nos de demanar-li al nostre alcalde, que faja tot lo possible i mes, per a que la festa tinga la plaça pública que tanta falta ens fa, tant per a la presentació de vestits, com per a celebrar el mig any; o tenim que anar tirats en qualsevol descampat sense servicis de ninguna classe, ni font d ́aigua per a beure o guisar, en el mig any de la festa, com si forem repatriats d ́aguna terra extrangera, ara tant de moda! És un deure demanar-ho ací esta nit, que celebrem quinze anys de festa! Vos ho demane senyor alcalde per al bé i el futur de la festa, definitivament del poble.

I la tercera petició, l ́ultima, que naturalment sols tendria raó si vosaltres, festers, la feu vostra. Parlem del problema de l ́ambaixada. La plaça de l ́esglèsia, s ́ha quedat xicoteta, per a tants festers, escenografia i feligressos que ixen de la missa del Cristo, a més a més del protocolari parlament i gent que desafia l ́estruendo. Estava molt bé, quan varem començar. Però avui, vos brinde una idea de futur, de fer festa, que els festers estiguem cómodes, i que la festa sone en tot el món fester obligant-los a tots a vindre a contemplar-lo!

I si fem una plataforma de ciment que sobreix-ca um pam per damunt l ́aigua i eixa plataforma la plantem dins del xarco ahi darrere mateix on siga més ample, plantem el castell damunt? Ja tenim el castell envoltat d ́aigua, un marc fortament impresionant, i ara imagineu-vos que els ambaixadors moros vinguen per la mar, i acostant-se poc a poc, els seus vaixells, comencen l ́apertura del xarco, i es planten davant del castell, dins del xarco, per a començar l ́ambaixada. No vos pareix molt sugestiu! Hi hauria un marc tan generós per a la festa, en tota la costa, quanta gent pot contemplar, entre l ́escolllera i el passeig les ambaixades? Més de la que imaginem! Perquè no heu fem possible? Acomodem-nos a l ́urbanisme creat ja que ningú pensa en les nostres necessitats!
Quan pensem en que sense ajuda de cap classe hem arribat ací; si ens tiraren una maneta, on estaríem?

I ja per acabar, vull que tingau present, que som la màxima representació social del nostre poble, que tenim imaginació, que tenim plantejaments, que tenim creativitat i que tenim respostes, que tenim pressupost, i que tan sols ens falta, eixa forqueta que aguante el botijó per a reparar forces en el camí fester. I ara vos demane a tots, que alceu la copa de la imaginació, quan tinc ací en els meus braços, a la última festera que ha entrat a la meua filà, a Ana Soliveres Alvado, per a brindar pel futur de la festa, davant d ́aquesta, està el futur.

A l ́alcalde d ́altea, al regidor de festes, autoritats, a l ́Associació Sant Blai, clavaris, reines i majorals del Cristo.

A tots els festers. JO vos implore –alteans – comenceu la Festa!

EMISSIÓ EN DIRECTE