2015 JORDI PICÓ NARBÓ

Bona nit, Altea!
Es una responsabilitat molt gran fer el pregó d´aquest any, però sobre tot un privilegi.
Fent memòria per a fer aquest pregó m´he n´he adonat que llevat de quan era menut, on els meus records son més bé pinzellades, I l’adolescència, época on de forma miraculosa és posar-te la xilaba el divendres i la festa s´organitza soles; la nit es fa curta i els veterans sols fan que dir-nos que el que fem no es festa; passant aquests períodes, els records que tinc són sempre clavat en l´organització de la festa.
És per això que m´he adonat que he sigut un activista de la festa des de molt prompte, des del moment en que en la Filà els joves comencen a demanar que la seva veu siga escoltada, i de sobte un any els que anomenem “majors” ens inclouen en les Directives de les Filaes, fins que aplega el moment, no recorde molt bé com va ser, en el que la Filà et planteja un repte: ser President i que faces la Directiva al teu gust, els joves ja em aconseguit el que volíem. Però eixe activisme del que parle es torna en “això et passa per bocut”, quan eixe any la teva Filà, té el regnat. Ale, President de La Cora!! En eixe moment és quan, si hagueres pogut tirar enrere, hagueres segut la persona més callada i tranquileta de la Filà.
I quan ja penses que tot s´ha acabat, que el fi del regnat de la teva Filà i la teva Presidència van a pemitir-te estar uns anys de tranquil·litat, es quan poc després d´acabades les festes d´eixe any, reps una cridà de l´Associació per a convocar-te. M´ha tocat l´Associació! A vorer que han fet “els meus locos”. Que enganyat estava, “els meus locos” no havien fet res. Pepe Serrat i Rafa Ramón em proposen que els acompanye en la Junta de l´Associació. Que faig? Això ja no es broma. Tant de fester que hi ha i han de pensar amb mi? I de sobte, per què no? Si total es ajudar-los. Ells son els responsables del que passe. Jo seré un més. I de sobte, COMPTEU AMB MI! Em va tornar a eixir la vena activista altra vegada. Puc dir, que els que van estar en aquella Junta em van fer vore que, encara que amb responsabilitats, també hi ha festa a l´altre costat. Vaig passar 3 anys amb molts bons moments i vaig aprendre el que comporta organitzar les festes.
Finalitzades les meves terceres festes dins la Junta, i convocats pel President, ens comunica que no va a tornar-se a presentar a la reelecció. I totes les mirades es giren cap a mi. En eixe moment t´ix la rissa nerviosa, tens fred i calor al mateix temps, et tremola tot el cos. Però, anem a vore, som més de mil festers, proposeu-ho a algú d´ells que estiga millor preparat? Van ser uns dies de molts nervis, però aquestos, poc a poc van rebaixant-se. Toca, amb aquells de l´anterior Junta que et van dir amb tu fins al final, buscar als que han d´acompanyar-nos a la Junta. El primer pas era, a qui enganyem? Els requisits que buscàvem estaven clars, que foren com nosaltres ACTIVISTES de la festa.
Quan parle d´activisme no estic referint-me al sentit negatiu de la paraula. Sinó a l´actitud de no importar-te treballar per allò que a un li agrada, i tant se val participar-hi d´una o altra forma, be siga en primera o quinta fila. BENEÏTS ELS ACTIVISTES DEL NOSTRE POBLE!! Gent disposta a treballar altruïstament pel bé comú dels altres. En este cas, necessitàvem activistes festers.
No va ser una tasca complicada, donat que vam tindre la sort que als que vam anar a buscar des d´un principi, i després de pensar-ho un poc, de seguida van acceptar formar part de la Junta de l´Associació. 
A la que és la meva Junta, i els seus acompanyants, va dedicat aquest pregó. Per que al llarg dels quatre anys que vam compartir, vam treballar de valent, però també vam disfrutar, i per damunt de tot els lligams que en aquells moments ens uniren, a dia de hui són, si cap, encara més forts.
Al llarg dels anys que vam estar al front de l´Associació, vam tindre rotondes que apareixien i desapareixien; somiàvem amb números; dies en que pensàvem que anaven a solucionar-se els problemes de sequera; l´organització de les festes l´hem fet amb Comissions del Crist i Dames, sols amb Comissió del Crist, i també, nosaltres soles sense Comissió del Crist i ens convertirem en editors de llibres per a que Altea no es quedara sense el seu Llibre de Festes, i afortunadament, en aquest aspecte, tot ha tornat a la normalitat; i es va convertir en una tradició, fruit dels nervis del moment, discutir el divendres a migdia i el mateix divendres a la nit tot es resolia amb una forta abraçada i un gin tònic; l´ambient que es respirava era d’il·lusió i força per a superar tot el que se´ns posara al davant; la unió de tots, sense fissures, per intentar fer-nos forts en allò que consideràvem just; de disfrutar tots junts dels actes; de fer enjuntades per visitar els Càrrecs i acabar sent una comitiva d´una vintena de festers. Al cap i a la fi, vàrem ser con una vertadera família. I ara, abans també, puc dir que vaig tindre molt bon ull a l´hora d´anar a buscar-los. Haguera pogut tindre una Junta igual, però dubte molt que millor.
Ni durant el temps que he tingut l´honor de ser President ni ara, ha sigut cap càrrega el dedicar gran part del meu temps al meu poble. Si tornara enrere, sabent el que sé, en les circumstàncies en que tot es va desenvolupar, i amb la mateixa gent, tornaria, sense pensar-ho, a viure la mateixa experiència, una experiència que m´ha marcat, per a bé. La festa sols m´ha dut coses bones. La FESTA em va posar al davant, on menys em pensava i quan menys m´ho esperava, el més gran que tinc a la meva vida, la que em suportava en els moments de nerviosisme, la meva assessora, i amb la que he tingut la sort de compartir els millor moments que la festa m´ha deparat, i la que des de fa just tres mesos es ja la meva dona, la meva “templària”, PAQUI.
Per a que Altea siga realment el que volem, es necessari que tots siguem activistes, que ens involucrem en les activitats del nostre poble, que Altea em de viure-la en la seva plenitud. Sóc un enamorat del meu poble, i es per això pel que vull dir ben fort i amb orgull que SÓC DE POBLE, no soc “aldeano”, SÓC DE POBLE!!.
Ja n´hi ha prou de xarrameca, ja toca donar pas al que és realment important aquesta nit, que és donar inici a les festes de 2015.
Però abans, he de felicitar a la que es la meva segona casa festera, la Filà Templaris, pel seu 25 aniversari. Celebreu-ho com sabeu, i brindem tots per 25 anys més, com a mínim, de festa.
Agrair a la Junta de l´Associació, encapçalada per Pepe Alvado, haver pensat amb mi per fer el pregó de l´any 2015. Tot un honor.
I no puc acabar sense fer referència a la meva Filà LA CORA D´ALGAR, perquè sóc fester gràcies a ells, que m´han ensenyat a disfrutar dels moros i cristians. Perquè m´han demostrat que puc comptar amb ells. I perquè formen part de la meva vida. CORA D´ALGAR gràcies de tot cor per ser com sou.
Càrrecs, per vosaltres no vaig a allargar-ho més, disfruteu del que esta a punt de començar, no deixeu que s´escape ni un segon d’aquests dies.
Festers, ja és hora que sone la música, que els colors de les vostres xilabes ho inunden tot, que l´olor a pólvora siga el perfum d’aquests dies, que fem nostra l´Avinguda.
Alteans, ompliu els carrers de soroll, d´alegria, mostrem l´estima que sentim pel nostre poble, que es note que estem en FESTES.
ALTEANS, ALTEANES VOLEU FESTA??? DONCS FESTA TINDREU.
VA DE BO.
AVANT LA FESTA I VISCA LA FESTA!!! 
Bones Festes!!
Bona nit!!

Publicar un comentario

 
Top